Etiquetes

dijous, 8 de gener del 2015

"LA MEVA VERITAT ÉS L'ÚNICA. AI! DELS QUI LA QÜESTIONIN", DIU EL FANÀTIC.


Máximo, mort fa uns dies, és l'autor d'aquesta vinyeta.

Una vegada més, l’odi que provoca en alguns que altres els critiquin, tot ridiculitzant-los, s’ha transformat en mort i destrucció.

L’amor propi quan està fonamentat exclusivament en dogmes i doctrines consagrats com intocables, siguin de caràcter religiós, polític o social, es converteix de tant en tant en material explosiu.

Mentre aprenem a respectar i a conviure amb els que no pensen com nosaltres, em pregunto quants segles caldran perquè la raó i el sentit comú, vagin desmuntant, pacífica i democràticament, és clar, tantes mentides i mites absurds elevats a la categoria de veritats absolutes i sagrades, com les que han portat a la humanitat a perseguir-se, torturar-se i matar-se des de fa tants segles .

Ressenyes sobre atemptats i amenaces a casa nostra a revistes d'humor i sàtitra:

Fa 100 anys

El setmanari satíric ¡Cu-Cut! publicà un acudit de Joan Garcia Junceda en què, partint del títol de l'àpat, Banquet de la Victòria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols. Aleshores, uns 300 oficials de la guarnició de Barcelona destrossaren i calaren foc a la redacció del setmanari ¡Cu-cut!, a la impremta-llibreria Bagunyà del carrer Avinyó on s'editava també el setmanari En Patufet, i a la redacció del diari La Veu de Catalunya.

Fa 45 anys

El Papus, va ser una revista d'humor mordaç i corrosiu.. Amenaçats per la ultra-dreta espanyola, el 20 de setembre de 1977 el grup feixista anomenat Triple A, envià una bomba a la redacció, que matà al que era el conserge ja no només de la revista, sinó de tot l'edifici La revista va rebre el suport de la professió (s'edità un àlbum de suport).



Fa “quatre dies”

La revista Mongolia reconoce haber recibido amenazas de grupos extremistas religiosos. Les han intentado coaccionar por sus contenidos sobre el islamismo radical, si bien apuntan a que la mayoría de estos avisos proceden de “grupos ultracatólicos”.



2 comentaris:

Josep Lluis ha dit...

Quin tema més sensible el que toques avui.
Provoca urticària pensar en els segles que caldrà esperar a que tot plegat canvïi, com tu ben dius.
Penso que l'atemptat de ahir està massa a prop com per posar-nos a parlar així en calent, al menys jo.
Reflexionem, si és que serveix per algo.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS: Vaig dubtar si parlar-ne o no en el blog de l'atemptat de Paris. Certament, sempre és millor deixar passar uns dies per fer una reflexió argumentada amb el màxim de detalls, però em van venir al cap paraules i conceptes (fanatisme, odi, convivència, respecte, raó, sentit comú, dogma...) que les vaig lligar espontàniament en el text que he penjat. És una minúscula pinzellada sobre un tema d'una complexitat potser irresoluble, que forma part d'una espècie de puzle de milers i milers de peces que, de moment, la humanitat no ha estat capaç d'encaixar. De tota manera,serveixi o no, crec que hem de seguir reflexionant a la recerca, al menys, de la millora de la situació.