Etiquetes

dilluns, 12 de gener del 2015

L’HORA DEL PATI



Des del balcó de casa puc veure i sentir l’espectacle del pati d’una escola.

Encara que llunyans, els records que em porta son prou potents:

Sonava el timbre de l’hora del pati. Deixàvem el que estàvem fent i agafàvem el paquet de l’esmorzar. 

El patí era el lloc del contacte, de la relació  amb els companys. 

Era el moment del joc i de riure, però també el de les tensions i els plors.

El quadre era cada dia el mateix: "l’autoritat" que controlava més o menys la situació; els grups de críos que ho passaven bé, els dels que es barallaven i els solitaris.


Els "xuletes" buscaven els més petits o porucs per divertir-se humiliant-los mentre que els pacífics trobaven l’esbarjo en la pilota, el cavall fort o les “caniques”.


Una experiència enriquidora que prepara als petits pel "pati" que es trobaran cada dia, quan siguin adults.

4 comentaris:

Josep Lluis ha dit...

La foto és molt maca, amb les sobres allargades que fa el sol a l'hivern reforçades pel b/n.

Jo també penso que el pati de l'escola i el seu ambient és un lloc especial. Sé que fins i tot ha inspirat a músics. No sé si a altres artistes. Tots tenim records, generalment bons, dels patis de la nostra infantesa.

Emili ha dit...

Certament, el pati de l'escola és, pels nanos que encara no poden campar sols, l'àgora on es forgen amistats i enemistats, complicitats i divergències, solidaritats i enfrontaments. És, definitiva un altre tipus d'escola: l'escola de la vida.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS: Moltes anècdotes em venen al cap, inclús els noms i les fisonomies dels molts companys de pati.Està clar que és un espai que deixa petxada.

Ramon ha dit...

EMILI: Certament el pati de l'escola i el carrer on jugavem de petits va ser, realment, on vam aprendre com funcionava aixó de les "relacions humanes" entre iguals i diferents.