Etiquetes

dimarts, 3 de febrer del 2015

EM COSTA IMAGINAR-TE ABSENT PER SEMPRE



L'Enriqueta, llegint, a casa seva. Tenia 96 anys. La foto és de fa molt poc (22-10-2014)

"Em costa imaginar-te absent per sempre"

Aquestes paraules, que formen part d'un bell poema de Martí Pol, reflecteixen exactament el que sento.

Ompliria moltes pàgines parlant de l'Enriqueta , la meva estimada mare, que va morir fa pocs dies. Tot serien paraules d'elogi a la seva bondat, simpatia, intel·ligència i sensibilitat artística. Prefereixo, però, oferir un recull de petites coses que l'aproximaran a qui vulgui fer-ho.

1.- Programa "Essències" dedicat íntegrament a ella, emès per Ràdio Molins de Rei el dia 27 de gener de 2015, tres dies després de la seva mort. (El programa comença passat el minut 6 i mig)


11 comentaris:

Sara ha dit...

Lo siento mucho Ramón, te acompañamos en ese sentimiento que tienes de vacio, tristeza, ese que nos asola y nos destroza cuando un ser querido se va, y una madre es...yo creo...un ser extraordianrio que nos hace falta siempre, siempre.
Mi abrazotedecisivo más afectuoso.

Josep Lluis ha dit...

No cal que et diguem el que ja saps, el nostre respecte i admiració per la teva mare, una d'aquestes persones que quan se'n van no ens deixen del tot.
Afegiré també el goig de veure el tracte i el mim que li dispensàveu.
M'identifico amb la frase de l'Alexandra Morera: Qui no ha conegut a l'Enriqueta, no sap el que s'ha perdut.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Em sap molt de greu, Ramon. Les meves condolences.

Júlia ha dit...

Ho sento molt!!! Una abraçada!

Ramon ha dit...

SARA, JOSEP LLUÍS, XIRUQUERO-KUMBAIÀ, JÚLIA: Moltes gràcies!.

Carme Rosanas ha dit...

Ramon, jo també ho sento molt i t'envio una abraçada.

He llegit els dos posts dedicats a la teva mare, ara de cop, i no puc deixar de pensar que ha de ser un gran privilegi haver-la tingut tan a prop. Haver-la tingut de mare i tenir, com ella tenia també, records preciosos de la infantesa i de tota la vida.

Una abraçada de comiat

Ramon ha dit...

CARME ROSANAS: Moltes gràcies!

fanal blau ha dit...

Ramon, acabo de llegir-te.
El meu sincer condol.
Penso, però...caram! quin goig haver compartit tants anys de tendresa, estimació i poesia amb ella!
Una abraçada ben gran!

Ramon ha dit...

FANAL BLAU: Moltes gràcies!

fanal blau ha dit...

M'ha agradat molt trobar a la teva mare a casa de la Júlia...
Una abraçada, Ramon.

Ramon ha dit...

Fanal Blau: Gràcies Marta!.