Etiquetes

dilluns, 9 de març de 2015

PAISATGES A LA MIDA DE LES PERSONES




Tot el que pot tenir d’ impressionant un paisatge de grans proporcions que ens aboca a l’emoció de la immensitat, té de provocador d'una gran sensació d’intimitat un paisatge on ens hi puguem moure com si estiguéssim a casa nostra.

La platja de Tamariu, petita i recollida, va ser durant uns quants anys el meu destí de les vacances de mar. 

Era l’època d’anar de càmping a l’estiu amb els fills petits quinze dies a la muntanya i quinze dies al mar.

La preciosa platja la coneixíem pam a pam i amb totes les llums possibles: amb sol radiant, plovent, de nit sense lluna i amb lluna plena. L’aigua del mar l’havíem vist de tots els colors i textures. Quan estava tranquil-la i quan era brava.

Un any i un altre Tamariu ens esperava i nosaltres desitjàvem estar-hi.

Actualment no puc passar massa temps sense fer-li una visita.

Aquestes fotos són d’ahir mateix.

3 comentaris:

Sara ha dit...

Ohhh que bellas escenas, como necesito ese mar...hacía él me voy a través de tus fotos.
Mi abrazotedecisivo estimado Ramón.

Júlia ha dit...

És un lloc molt bonic, el que passa és que al pic de l'estiu està més ple que la Rambla.

Ramon ha dit...

JÚLIA: Efectivament. Del 15 de juliol al 20 d'agost cal evitar anar-hi. La primera quinzena de juliol si estava molt bé. Després la última setmana d'agost i les dues primeres de setembre també.