Aquesta escena correspon a un quadre que jo he vist penjat a casa dels meus pares des que era petit.
És de gran, però, que et fixes en els detalls per interpretar-los i aleshores és quan penses si aquestes activitats relacionades amb la terra i els animals, sempre acompanyats del silenci i l'aire pur són més agradables o no que les que fem els urbanites i que tan ens agraden, en els nostres cubicles de ciment, envoltats d'asfalt, del brogit constant i respirant aire contaminat.
Tant de bo es pogués fer una mixtura entre les bondats de la vida rural i les de la vida urbana, minimitzant els aspectes negatius d'ambdues.
2 comentaris:
Ah....amigo!
Aconseguir una mixtura de les dues coses deu ser poc menys que la quadratura del cercle. Tant de bo fos possible.
També en part pot dependre de l'actitud personal de cadascú de nosaltres.
JOSEP LLUÍS: Efectivament, tot el que s'ha intentat fins ara, al menys a casa nostra, no ha funcionat massa bé. Tot i això, potser d'aquí a cent anys, tal com va tot, la gent tingui que optar per la vida rural. La terra és l'unica cosa que ens proporciona aliments. A les ciutats, sembla que el sistema deixa cada vegada més gent sense feina i a l'asfalt no es pot plantar un sol tomàquet.
Publica un comentari a l'entrada