GUERRA I PAU

Recordo l'impacte que de petit em va causar veure les primeres imatges de guerra al cine quan algú em va explicar que allò havia passat de debò.

Més que les escenes entre soldats en el camp de batalla, el que em va arribar més endins van ser les de bombardejos a pobles i ciutats. Gent de totes les edats, com els que jo tenia al meu costat, rebentades per les bombes al costat d'habitatges enfondrats.

Fins aleshores, la guerra era un joc; un "fuerte" amb "indios" i americants que es perseguien amb escopetes, pistoles, arcs i fletxes. També un tebeo, "Hazañas Bèlicas" sobre la Segona Guerra Mundial on els alemanys se les tenien amb els aliats amb tancs, metralletes, bazuques i avions de guerra que es perseguien fins que un tombava l'altre, etc. En fi, una variant dels de Tom i Jerry, El Hombre Enmascarado o Flash Gordon.

Quan vaig anar constatant que la barbàrie humana podia arribar a on arriba en les guerres reals, que es produeixen des de fa milers d'anys, vaig pensar que alguns humans, els que provocaven i participaven en aquesta barbàrie estaven bojos del tot. Impossible que algú que no ho estigués fos capaç de tot allò

Els anys han passat i veig que darrere d'aquesta gran salvatjada que són les guerres hi ha aspectes que estan en l'essència dels humans: odi, enveja, ambició, avarícia... que ben estimulats pels qui se'n beneficien desencadenen les catàstrofes que veiem cada dia al nostre voltant.

Encara penso, però, que també està en l'essència dels humans els sentiments positius de la generositat, la misericòrdia, l'empatia... i que si aquests fossin estimulats degudament en el si de les famílies, a les escoles, a les feines, des de les autoritats polítiques, etc. els sentiments negatius, possiblement quedarien esmorteïts. No ho sé, però els moviments pacifistes en aquest moment sembla que estan en baixa forma. En canvi els que promouen la mala llet a través de fets i paraules estan molt actius.

Els creients diuen "Què Déu hi faci més que nosaltres". Sigui com sigui, si us plau, reaccionem civilitzadament a l'hora d'afrontar els conflictes, des de  els petits i personals, fins a els grans i socials. Empatia, si us plau i bona voluntat... IMAGINA

Aquest tema l'he escrit mentre escoltava aquest fragment de la cançó "Perquè he plorat" de l'obra "Mar i Cel" de Dagoll Dagom.

"Per a ells, la guerra és l'important

i tot és lluita i envestida

d'homes ferotges i inhumans

que no s'estimen ni la vida."

"Ara em desperto al fons d'un pou,

veig que en el món la gent s'odia

i en la foscor tot es remou

com si no hi fos la llum del dia."