ATZUCAC

D'un temps ençà escolto i llegeixo sovint aquesta paraula. Sembla que ha entrat a formar part d'aquells mots que durant un temps més o menys llarg es posen de moda.

La veritat és que la primera vegada que la vaig sentir, em va sorprendre. Te una fonètica una mica estranya però a la vegada sona contundent.

En definitiva, el significat que té (carrer sense sortida) si que està avui dia de plena actualitat en molts àmbits:

Sembla apropiat parlar d'atzucacs davant de determinades situacions polítiques, socials i econòmiques. Per exemple:

Quan els que gairebé no tenen recursos pel dia a dia no hi veuen cap sortida. Quan una possible sortida és un repartiment més just de la riquesa i els més rics no solament no volen repartir res de res, si no que volen acumular més i més i amagar-ho per no col.laborar ni tan sols a través del pagament d'imposts.

Quan els qui volen canvis per millorar les coses es troben davant l'immobilisme dels acomodats o dels porucs o el "viva las cadenas".

Quan alguns malalts els hi diuen que tindran que esperar mesos per ser operats i no els hi queda altre remei que prendre paciència.

I així, aniríem posant més i més exemples d'atzucacs.

Per il·lustrar aquest concepte, una foto que vaig fer l'altre dia a la Rambla del Poblenou de Barcelona. Es tracta d'un  element que formava part d'una "performance" i que m'evoca alguns dels temes que estan en aquests "carrers sense sortida". Hi ha una reixa, una cadena, una pedra, un munt de diners, un habitatge humil...