La natura ens ofereix a la tardor l'oportunitat de contemplar d'una manera espectacular el cicle de la vida de les fulles dels arbres.
Arbúcies és un dels molts escenaris que hi ha al Montseny per aquesta contemplació. En aquesta foto que vaig fer a prop de la seva riera, la càmera va captar casualment l'instant en què una fulla, que he volgut destacar expressament, s'havia desenganxat del seu arbre. Acabava de morir i estava a punt d'integrar-se en la catifa de fulles que en pocs dies desapareixerien definitivament.
La ciència ens dóna l'explicació d'aquest fenomen i la poesia i la música recullen l'emoció que pot despertar en nosaltres això que cada any ens deixa bocabadats.
La ciència diu:
"Cada any, els arbres caducifolis renoven les seves fulles en arribar la tardor. El motiu és que en aquesta estació les hores de llum es redueixen, la radiació solar perd força i els sòls moltes vegades es gelen, dificultant la captació d'aigua i nutrients per part de les arrels. En aquestes condicions, la productivitat de les fulles disminueix. Quan mantenir el fullatge costa més del que produeix, l'estratègia més rendible per a l'arbre és perdre la fulla i passar l'estació desfavorable en un estat de baixa activitat o repòs. En aquest moment es retira el subministrament de saba (i clorofil·la) creant una pel·lícula entre la branca i la base de la fulla, que queda abandonada a la seva sort. El vent i la pluja la fan caure."
De la cançó "Les fulles mortes", aquest petit fragment:
"Les fulles mortes s'amunteguen pels carrers,
com les penes i els records...
...I el vent del nord les escombra
a la nit freda de l'oblit."
I la música, interpretada per l'orquestra de Fausto Papetti ens recorda, també amb imatges, aquesta
celebrada peça.
"Cada any, els arbres caducifolis renoven les seves fulles en arribar la tardor. El motiu és que en aquesta estació les hores de llum es redueixen, la radiació solar perd força i els sòls moltes vegades es gelen, dificultant la captació d'aigua i nutrients per part de les arrels. En aquestes condicions, la productivitat de les fulles disminueix. Quan mantenir el fullatge costa més del que produeix, l'estratègia més rendible per a l'arbre és perdre la fulla i passar l'estació desfavorable en un estat de baixa activitat o repòs. En aquest moment es retira el subministrament de saba (i clorofil·la) creant una pel·lícula entre la branca i la base de la fulla, que queda abandonada a la seva sort. El vent i la pluja la fan caure."
De la cançó "Les fulles mortes", aquest petit fragment:
"Les fulles mortes s'amunteguen pels carrers,
com les penes i els records...
...I el vent del nord les escombra
a la nit freda de l'oblit."
I la música, interpretada per l'orquestra de Fausto Papetti ens recorda, també amb imatges, aquesta
celebrada peça.
1 comentari:
Molt maco el teu post. Foto, ciència, poesia, video...No es pot demanar més.
El video està molt ben muntat. M'agrada.
Publica un comentari a l'entrada