MITES I LLEGENDES

L' antiga Grècia, sol fascinar a qui s'acosta, encara que sigui una mica, a la seva cultura. La seva mitologia, però,  reconec que mai no m'ha acabat d'interessar. Pot ser perquè degut al gran nombre de personatges i d'històries fantàstiques entrellaçades se m'ha fet feixuga i per això  no he sabut interpretar-la.

De tota manera, algunes de les representacions artístiques de determinades escenes d'aquesta mitologia m'agraden molt.

A la Vall dels Temples de Sicília, davant del temple de la Concòrdia hi ha una escultura de bronze de l'artista Igor Mitoraj, (fa uns anys va fer a Barcelona una sensacional exposició a l'aire lliure de moltes de les seves obres), què impacta per la seva bellesa i per l'encaix que té en el lloc on està posada.

Aquesta escultura representa a Ícar caigut, (Ikaro caduto), un home amb ales que està tombat a terra, derrotat; trencat.

He buscat a la xarxa informació sobre aquest personatge mitològic i m'ha semblat que val la pena reproduir-la al peu de la foto que li vaig fer aquest passat mes de novembre:

"En la mitologia grega, Ícar (en grec, Ίκαρος) era fill de Dèdal. Va ser empresonat amb el seu pare al laberint que aquest últim havia construït per ordre de Minos, rei de Creta.

Per poder escapar del laberint, el seu pare va fabricar unes ales per tots dos amb plomes i subjectades amb cera. Abans de fugir el seu pare li va dir: "Ícar, fill meu, mantén-te a una altura mitjana. Si voles molt baix, la humitat obstuirà les teues ales, i si ho fas molt alt, la calor fondrà la cera. Si no et separes de mi no et passarà res".

De sobte el fill va començar a volar cap amunt per arribar fins al cel i la proximitat als rajos del Sol va començar a fondre la cera que mantenia les plomes unides i va fer que Ícar caiguera a l'aigua mentre cridava al seu pare, Ícar s'enfonsava a la mar. Finalment el seu pare va trobar les restes de les ales i va maleir els seus invents.

Va soterrar el cos del seu fill i va anomenar aquella terra Icària (i al mar on caigué mar d'Icària) en la seva memòria. Dèdal va arribar fins a Sicília, va crear un temple per Apol·lo i va oferir les seves ales al déu com una ofrena."