Bolonya, bressol de la primera universitat del món, té actualment 100.000 estudiants universitaris d'un total de menys d'un milió d'habitants contant la seva àrea metropolitana. La ciutat no arriba als 400.000.
Referent històric dels moviments progressistes, continua bategant inquieta davant dels esdeveniments que sacsegen el món avui dia.
Amb motiu de la inauguració de l'Any Acadèmic, aquest passat primer de març hi havia actes a l'Ateneu i manifestacions que tocaven temes com la guerra de Síria, el paper d' Europa en tots els conflictes, els refugiats i la seva situació, la immigració, l'atur, la feina i la seva precarietat, la fuga de cervells italians i de tot el sud d'Europa als països del nord, el comerç d'armes,..
Vaig recollir aquesta informació d'aquest full, penjat a una columna a tocar de la universitat.
El títol em va semblar força interessant: "Tots anem al mateix vaixell.". D'entrada pot semblar que no. Ara mateix, alguns van en transatlàntics luxosos, altres en confortables naus, altres en senzilles zodiac i altres en fràgils pateres.
Segur que els que naveguem confortablement poc pensem que podem arribar a les situacions dels que estan a punt de naufragar o ja ho han fet.
El punt de vista canvia quan t'ho mires des d'una perspectiva històrica i veus que han desaparegut civilitzacions senceres, grans imperis, cultures que tenien milers d'anys.
Així, per exemple, aquells romans que formaven part del Gran Imperi, des dels emperadors fins als esclaus poc es podien imaginar que anaven en una mateixa barca i que un dia naufragarien tots plegats.
Els grumets del que podem anomenar el vaixell de la nostra civilització occidental, capitanejat ara mateix per personatges que sembla que ens porten directament al desastre, són, entre altres, aquests estudiants de Bolonya i de tants altres llocs que alerten de la proximitat dels esculls i proposen nous rumbs entre la indiferència i la burla no tan sols dels capitans de la nau, sinó de la majoria de la tripulació i del passatge.
Què els déus, almenys, ens siguin propicis.
Per acabar un comentari amb anècdota: Em va cridar l'atenció la gran quantitat de llibreries que hi ha a Bolonya. Moltes i algunes de molt grans, obertes al públic el diumenge i amb força gent mirant i comprant.
Casualment, avui, veient per la tele un reportatge d'un bonic poble espanyol, han esmentat que una de les característiques que el defineixen i sembla que els hi fa més gràcia és aquesta: "M.......a, la bravía, más de cien tabernas y ni una sola librería". Toma castaña!.
2 comentaris:
Deu ser Ramon, que a "la bravía" tots llegeixen per internet, que el llibre en paper va a la baixa...
Interessant la teva entrada d'avui i les teves reflexions. És natural i hem d'estar d'acord en què el món canvia, però és que en humanitats anem a pitjor!
Publica un comentari a l'entrada