Els records d'infantesa, i els que em van deixar les escoles a què vaig anar de petit, les mestres i professors, els companys i les vivències agradables i tristes són dels que han quedat més marcats a la memòria i els que sovint retrobo tant per gaudir com per analitzar.
Aquesta pel·lícula, ens introdueix en una escola rural de la regió francesa de l'Auvergne que recull una dotzena de nenes i nens de 4 a 10 anys reunits en una única aula durant el transcurs d'un curs sencer.
Som espectadors privilegiats de les situacions que viuen les criatures amb el seu únic professor, que cuida de la seva formació i s'ocupa dels problemes de tota mena que van sorgint tant en l'àmbit de la classe com en el personal.
Tot passa amb una naturalitat que et té sense parpellejar. Cada gest de cada alumne o del pacient i responsable mestre val la pena no perdre-se'l.
La pel·lícula no pretén més que mostrar la realitat del dia a dia, sense efectes especials de cap mena.
Quinze anys després de la seva estrena, em segueix semblant una petita meravella.
Per sort, està disponible, sencera, a You Tube i si us ve de gust veure-la, aquí la teniu.
a) ·Doblada al castellà:
b).- En versió original:
2 comentaris:
He vist el film sencer.
M'ha semblat molt emotiu. Traspua naturalitat, com si estigués fet amb càmera oculta, o com si no hi hagués guió. Els nens actuen com si res.
A destacar el respecte del mestre envers els nens, i a l'inrevés.
Els francesos tenen un feeling especial per tractar aquests temes en cinema. Em costa d'imaginar que un film així es fes aquí.
Gràcies per la recomanació.
JOSEP LLUÍS: Subscric el teu comentari paraula per paraula.
Ara, que com sempre es parla tant de model educatiu, crec que els que han de millorar-lo; institucions, mestres, pares d'alumnes i alumnes podrien trobar en aquesta pel-lícula detalls molt aprofitables. Com tu destaques i per exemple, l'exercici del respecte de tots vers tots.
Publica un comentari a l'entrada