Etiquetes

dilluns, 6 de febrer del 2017

BOTONS VERMELLS


Parlo d'aquells botons que, si es premen, desencadenen un gran daltabaix.

Els més temuts són els que poden destruir la Terra i que estan a l'abast dels que manen en els països més poderosos del món.

Hi ha també una munió de botons vermells que poden afectar de manera transcendental la vida de molta gent al mateix temps. Es troben, sobretot en despatxos de governs i empreses i poden activar, per exemple,  acomiadaments, pèrdues d'estalvis o retallades en les prestacions públiques de salut, d'educació o en habitatges socials.

Si els dits que premen aquests botons ho fan només per cobdícia, egoisme o crueltat, els efectes devastadors que provoca l'acció haurien de ser corregits o recompensats pels autors, que haurien d'assumir, a més, les responsabilitats corresponents.

Sovint això no passa perquè els que premen aquests botons vermells són els poderosos i aquests gaudeixen de la màxima cobertura legal. Les lleis, en general, i sovint sense semblar-ho, estan dictades per i a favor dels més forts i això, malauradament, funciona així des de sempre.

Tot plegat una obvietat sobre la qual de vegades hi penso, esperant, innocentment, que un dia les coses comencin a canviar.

2 comentaris:

José Luis ha dit...

Botons vermells, línies vermelles, banderes vermelles, polseres vermelles...Fan pensar.
Les teves reflexions i aspiracions són legítimes, com les de tanta gent que se suposa que tenim el poder de fer que el món canviï. Però els qui exerceixen el poder són uns altres.
Per quan la Revolució?

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS: La millora de la societat, si arriba crec que ho farà a partir de la EVOLUCIÓ de la espècie humana més que de qualsevol Revolució. Sovint les revolucions són un fracàs perquè molts dels gens dels revolucionaris són iguals als dels reaccionaris. Parlo dels gens que determinen l'intel·lecte i l'espiritualitat. Parlo dels gens que ens fan cobdiciosos, cruels, insolidaris, egoistes i injustos. Si un dia, potser d'aquí un milió d'anys aquests gens mutessin en els que potencien precisament tot el contrari (generositat, misericòrdia, solidaritat i justícia) haurà arribat el moment de la joia.
Sí que, per anar en aquesta direcció és necessari, d'una banda treballar en l'entorn de cada un per desenvolupar les potències positives i desarrelar les negatives (revolucions de curt abast però de llarg recorregut) i d'altra banda no defallir en l'esperança que potser un altre món millor és possible.