Etiquetes

dissabte, 11 de novembre de 2017

COSES "NORMALS"


Des de ben petits comencem a rebre paraules i conceptes que o no s'entenen o van contra la lògica. Cançons, contes, oracions, himnes, que ens feien memoritzar i repetíem una i cent vegades com a lloros.

Desconec si això ens ha afectat el cervell o la personalitat. A vegades ho he pensat.

Vet aquí un petit recull de fragments que, des dels cinc fins als quinze o setze anys hauré reproduït en veu alta un munt de cops. Molts de manera forçada, és clar, i per raons ben diverses.

Cargol treu vi,
puja al muntanyí.

Beben y beben y vuelven a beber 
los peces en el río por ver a Dios nacer. 

la lluna, la pruna 
vestida de dol
el pare la crida 
la mare no vol

y está sentado a la derecha del Padre; 
Espero la resurrección de los muertos 

me hallará la muerte si me lleva 
y no te vuelvo a ver. 

Agrupémonos todos,
en la lucha final.
El género humano
es la internacional.

Bon cop de falç!

He pecado mucho de pensamiento, palabra, obra y omisión.
por mi culpa, por mi culpa, por mi gran culpa.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Hi ha coses que sempre recordes, com allò del Ruben, Simeon, Leví, Judà... o una fòrmula nemotècnica per saber les benaurances, pomanllohammilipaper...

Júlia ha dit...

Tot forma part del nostre imaginari i de la nostra personalitat i moltes coses passen de pares a fills

José Luis ha dit...

Sí que tens bona memòria.
Però et recordes del que diu el text oriental amb el qual obres el post?

Ramon ha dit...

JÚLIA: Efectivament, com a avi,ja he transmès alguns "mantres" als meus néts i em fa gràcia com repeteixen, sense comprendre massa, allò que els hi dic. Ara, però, sovint pregunten, per exemple: "què vol dir caragol treu vi?" quan encara són ben petits i jo surto una mica per "peteneres", ho reconec.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUÍS: Doncs ara mateix no ho recordo, haha!.