Etiquetes

dissabte, 4 de novembre de 2017

LA NIT ÉS LLARGA...


Ara es fa de nit més aviat i cada dia la foscor dura més hores. Avui podem parlar també de la foscor com a metàfora.

Cada dia la nit és més tancada i quan sembla que ja no tardarà a sortir el sol, uns núvols densos i espessos ens tornen a la negror, que en determinats moments és aclaparadora i angoixant.

El cicle de les estacions fa que la durada del dia i de la nit vagi canviant. Encara ens cal travessar la tardor i l'hivern per veure arribar la primavera que ens farà les nits més curtes i els dies més alegres...però arribarà.

2 comentaris:

Sara ha dit...

Ojalá el otoño fuese como es, con su cromatismo otoñal que no iguala estación alguna, pero con la luminosidad de los días de Junio, así ya sería PERFECTO, no me gusta nada la oscuridad, cuando nos llena de pleno, siempre busco la claridad.
Mi abrazotedecisivo Ramón, un beso a Montse

José Luis ha dit...

Alguna cosa dins meu em diu allò del Raimon : "La nit, la nit és llarga la nit..."
Confiem que no sigui massa llarga.