Amb independència del valor històric, arquitectònic i museístic que te aquest monestir, m'agrada destacar les sensació de pau que es respira passejant pels seus voltants; vull dir per la plaça que hi ha al davant, els carrers allambordats, les escales, etc. Una illa de pau en mig del brogit de la ciutat.
5 comentaris:
Jo també experimento la mateixa sensació de pau quan estic per allí. De vegades m'ha semblat que s'hauria de restringir el pas de cotxes per alguns llocs, però en general coincideixo amb tu. Son maques les fotos.
El monestir en sí ja és una petita joia. I com bé dius, els carrers i placetes que l'envolten són un dels racons més fantàstics de Barcelona.
Si no recordo malament crec que aquest monestir va arribar a ser reial!
Curiosos y hermosos siempre estos lugares, cargados de historia, arte....de vida....siguen entre nosotros para disfrutarlo todooooooooooooo.
abrazotedecisivo, hazlo extensivo a MOntse.
JOSEP LLUÍS: Realment és l'única cosa que molesta una mica. El soroll d'algun cotxe que trenca el silenci. El moment idoni per no sentir-ne cap o molt pocs son dissabtes tarda i diumenges a partir del migdia. Per cert, des de les 15 h. del diumenge es pot visitar el Museu gratuïtament.
EL PORQUET: Recordes bé. De fet el nom del Monastir és "Reial Monastir de Santa Maria de Pedralbes" En ell va viure 37 anys la reina Elisenda de Montcada, tercera dona del rei Jaume II el Just. (eiii!.. que ho he buscat a Internet, jeje).
SARA: Otro rincón que queda apuntado para visitarlo cuando vengais por aquí.
A veure Ramon.... enmig enmig de la ciutat..no esta eh!!! esta en un barri privilegiat, això si s´hi respira pau i tranquil·litat tal com dius i en un entorn molt maco.
M´agrada el recull que has fet.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada