La música es un veritable refugi que ens protegeig dels sorolls estridents que normalment ens envolten. Procuro utilitzar-la sovint i m'agrada constatar com, moltes vegades, una senzilla cançó pot canviar-me completament i en un moment l'estat d'ánim. Per exemple, l'altre dia, després de llegir les "notícies", encara amb les neurones enfangades, vaig escoltar aquesta conegudíssima peça del Roy Orbison ("Anything you want"/"Qualsevol cosa que vulguis"), que, no sabria dir perquè, va actuar de com un energètic regenerador. Aquí la teniu:
5 comentaris:
És una original cançó d'amor (Tot el que veig en els teus ulls es l'amor que els diners no poden comprar). Tens raó en que et pacifica l'ànim. Sempre he pensat que la majoria de peçes del Roy Orbison tenen una peculiaritat: sembles dues cançons ajuntades, una seria la melodia i l'altra l'estribet. De cada part s'en podria fer una cançó sencera.
Aixó penso jo.
Aquesta cançó és una passada!! :-)) Vaig a posar-la a lo bèstia (de volum) hehehehe
JOSEP LLUÍS: Bona i curiosa observació la teva. Em fixaré amb el que dius quan escolti més cançons del Roy Orbison.
ASSUMPTA: Alerta amb els veïns. Ni ha que es poden posar contents però altres poden avisar a la Urbana!.
Curiosa coincidència. Precisament aquest divendres vàrem estar parlant de Roy Orbison amb el meu cunyat Dani, i de l'extraordinària banda, Traveling Wilburys, que van formar el propi Roy Orbison amb Bob Dylan, George Harrison, Tom Petty, Jeff Lynne i el bateria Jim Keltner. Eren "estratosfèrics".
EMILI: No recordo la banda que assenyales. Miraré de trobar-la i escoltar-la a la xarxa...
Publica un comentari a l'entrada