Els regals que rebo dels meus néts són aquestes petites meravelles. Dibuixos dedicats.
Aquests que us presento són els dos últims. Quan més els miro, més m'agraden.
Us explico el "contingut" del "dibuix" de l'Albert, perquè la Jana encara no parla el suficient per expressar-ho amb paraules.
El quadre de l'Albert és el meu retrat fet amb un "6" i un "4" (la meva edat); ja sabeu: "con un seis y un cuatro, aquí tienes tu retrato". Ah!, els detalls vermells que omplen la resta de l'espai, són, ni més ni menys, que petons!. Es pot demanar res més?
7 comentaris:
A mi també m'agraden molt tots dos dibuixos, que res tenen que envejar a un Tapies. També admiro als psicólegs que saben interpretar els dibuixos infantils. No m'estranya que tinguin aquest gran valor per a tu. Ah!, i per molts anys.
L'anónim soc jo.
No, certament no es pot demanar res més. Ara toca la difícil tria: quin és el millor lloc per a penjar els dibuixos i poder gaudir-los a primer cop d'ull?
Felicitats.
JOSEP LLUÍS: Petits Tapies...per ara son dos petits "angelets", jaja- Gràcies per la felicitació!
XIRUQUERO-KUMBAIÀ: Ja estan penjats al costat dels anteriors. Tots de manera que els veig més d'un cop al dia. Gràcies per la felicitació!.
Seria bo penjar-los en una exposició d'art modern, manifestant que es tracta de dos artistes emergents, i escoltar els comentaris dels que van "d'enterats" per la vida.
En qualsevol cas, jo els trobo deliciosos, imaginatius i purs, en el sentit de que expressen unes emocions que surten de dintre d'ells sense cap prejudici previ. És evident que tenen una ànima artística.
EMILI: Trobo molt encertats i els comparteixo els teus calificatius "imaginatius" i "purs". Merci.
Publica un comentari a l'entrada