Observar
Compartir
Estimar
L'altre dia, mentre navegàvem pel port de Barcelona a bord d'una "Golondrina" vaig captar aquests tres moments on els meus néts són els protagonistes.
Vaig pensar que ells ja han iniciat el seu particular viatge a Itaca i vaig desitjar que aquestes actituds que mostren avui, siguin presents en tota la travessia.
Repassant el bell poema, i pensant en els meus petits néts, he triat uns versos que he posat expressament en plural:
"...hem de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences...
... que siguin moltes les matinades...
i aneu a ciutats per aprendre dels que saben.
...Tingueu sempre al cor la idea d'Ítaca.
Heu d'arribar-hi, és el vostre destí,
però no forceu gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que sigueu vells quan fondegeu l'illa,
rics de tot el que haureu guanyat fent el camí,
sense esperar que us doni més riqueses."
3 comentaris:
Molt maco!
Petons,
Jordi
Que axis sigui també es el nostre desitg
Petons
Enric
Molt ben lligades les imatges i el text. Que tinguin sort!
Publica un comentari a l'entrada