Disbauxa de milers de milions; fraus bestials a hisenda tant de clubs com de jugadors; diaris, ràdios i teles amb espais interminables parlant del tema, repetint obvietats i estupideses fins a provocar als fidels seguidors lesions neuronals irreversibles.
Fanatisme i cretinisme "in crescendo"...
Alto. He de dir que personalment veig durant l'any alguns partits de futbol per la tele. Crec que és un joc que ben jugat és un bon espectacle: entretingut i emocionant i fins i tot m'agrada que guany el Barça, però, això si, sempre lluny d'aquells altres aspectes que porten a la anul·lació del sentit comú.
Bé, no he trobat res millor per il·lustrar el tema que aquestes vinyetes del gran Forges (l'última és de El Roto):
4 comentaris:
Molt bons! el que espanta és aquestes baralles que ha provocat per França, tot i que ja m'espanto de poca cosa
JÚLIA: Per sort, aquests dels brutals aldarulls de França no representen ni de lluny a la majoria d'afeccionats al futbol. Crec que aquí l'alcohol ha tingut molt a veure. Gent que tenen mal beure, mal perdre i gens de respecte per la convivència pacífica.
Probablement recordaràs allò que es deia, que quan hi hagués partits polítics legals, tot això del futbol perdria pistonada. Entre bretolades "fumboleres" o violència partidista, quedem-nos amb les primeres, oi?
XIRUQUERO-KUMBAIÀ: Les primeres fan, sobre tot, llàstima. La segona, pel que sol acabar portant, angúnia.
Publica un comentari a l'entrada