La paraula currículum permet referir-se al conjunt d'experiències d'un subjecte, entre elles les laborals, les educacionals i les vivencials. El currículum resulta un requisit gairebé ineludible a l'hora de presentar-se per sol·licitar una ocupació, per senzilla que sigui.
No estaria malament, penso, que qualsevol persona que optes a un càrrec públic, a més de les seves idees polítiques, hagués de publicar el seu currículum, acompanyat, d'un test que permetés a la gent, saber vida, miracles i manera de fer i de pensar de qui ha d'administrar la cosa pública.
Alguns ens ensenyen la seva declaració de la renda com si es tractes d'un document totalment fiable i com a mostra de transparència i no sé de què més i ja està... ens prenen per beneits.
De tota manera, potser ho som una mica. Molts vots han estat a favor o en contra d'una imatge, d'un eslògan, d'unes frases muntades per especialistes en màrqueting o de determinades posades en escena. D'altres amb la devoció irracional a un partit, el que sigui, encara que s' hagin evidenciat la seva incompetència, les seves mentides o la seva corrupció.
Després comprovem, decebuts que molts dels que estan dirigint el país ni estan preparats ni tenen cap experiència de la matèria que toquen ni han estat mai reconeguts com a bons gestors ni, de vegades, com persones honestes.
Deixaríem dirigir una central atòmica a un músic, per exemple? Ens deixaríem operar per un pastisser? Doncs, en l'àmbit de la política hi ha ministres, directors generals, consellers, etc. que exerceixen el seu càrrec sense tenir la més remota idea de la matèria de la qual són responsables.
Deixaríem dirigir una central atòmica a un músic, per exemple? Ens deixaríem operar per un pastisser? Doncs, en l'àmbit de la política hi ha ministres, directors generals, consellers, etc. que exerceixen el seu càrrec sense tenir la més remota idea de la matèria de la qual són responsables.
Diuen, aquests, que tenen un bon equip d'experts que els assesora. Aplicant el sentit comú, es pot dir que no és suficient. El director d'una orquestra, certament, no cal que sàpiga tocar tots els instruments, però ha de saber música tanta o potser més que cada un dels instrumentistes.
Bé; no sé si això passa a tots els països desenvolupats, però em temo que no tant com a casa nostra.
Bé; no sé si això passa a tots els països desenvolupats, però em temo que no tant com a casa nostra.
Fa set o vuit anys, es van publicar els currículums dels ministres francesos de sanitat, economia, cultura i no recordo de quin altre més i tots, sense excepció, tenien acreditats grans coneixements i experiència en la matèria que dirigien. Es van contrastar, llavors, amb els seus homòlegs espanyols... per plorar.
Així ens van, ens han anat i així ens aniran les coses si no actuem d'una altra manera.
4 comentaris:
Ramon:
Tot és mentida.
No sé fins quan em durarà aquesta lletania, però tret de tres o quatre sentiments i alguna cosa més, tot és mentida.
Els currículums se'n van a la paperera en un percentatge molt elevat. Només serveixen per justificar l'elecció dels que ja estan predeterminats.
Igual passa amb els coneixements i titulacions. Inclús hi ha sectors en què la formació i la humanitat estan malt vistes. Prima l'ambició, l'agressivitat i d'altres factors. Tot això dit per gent que sap de què va.
El meu escepticisme creix a cada dia que passa.
Perdoneu, però algú ho havia de dir.
Et felicito per les teves reflexions.
Josep Lluís: Crec que el currículum és només un element més per intentar millorar la gestió pública. Per descomptat que els elements principals els hem de trobar en la recerca dels comportaments ètics de cada un dels que s'acosten a la política. Molt difícil però imprescindible hauria de ser l'eradicació del joc brut en totes les seves variants. L'esperança, encara que remota desgraciadament, és que un dia els que treballen exclusivament pel seu interès particular puguin ser identificats i automàticament apartats de la gestió pública. A veure si els nostres besnéts ho veuran!
Molt interessants les teves reflexions, Ramon.
M'has fet recordar el que va dir algú, que ara no recordo: "Ètica sense política, és filosofia, però política sense ètica és potineria."
XIRUQUERO-KUMBAIÀ: La frase que senyales, podria ser també el resum d'un llibre interessantíssim que vaig llegir fa uns anys de José Luís Aranguren, "Ética y Política". Un llibre que comentat i divulgat en els medis potser podria col·laborar a millorar el punt de vista i la manera d'actuar de molta gent.
Publica un comentari a l'entrada