Aquests dies hem tornat a sentir el goig de veure ploure i la por que la seva potencia, en alguns moments, provoqués destrosses.
Dijous dia 13 a la tarda, a Barcelona, just a l'hora de la sortida de l'escola, va caure una tromba d'aigua considerable, que per sort no va durar molta estona i va sorprendre, sobretot als més petits.
Quan va parar l'aiguat, la meva néta va entrar en la zona de jocs que ella utilitza cada dia després de les classes.
Estava sola. Normalment, l'espai està ple de criatures jugant, rient i cridant.
Dijous ella ho va descobrir sense més companyia que la de l'aigua que havia estovat la sorra. Va estar una bona estona observant i segurament pensant.
Vaig captar el moment. M'agrada quan veig les criatures observar i rumiar. No diguem si, a més, són els meus néts.
2 comentaris:
La imatge ja dóna idea de que la nena està pensant o filosofant sobre el què ha passat, que aixó no està com de costum, o el que sigui. Quin gust, les criatures !
Aprendre dels infants...
Publica un comentari a l'entrada