Ara 56 anys després l'he tornat a veure a la filmoteca, en versió original, remasteritzada digitalment, com si s'hagués d'acabar de filmar. Més de tres hores i quart de cinema èpic, amanit amb uns diàlegs rics en contingut. Val a dir que m'ha tornat a impressionar.
La figura d'Espàrtac i el que representa aconsegueix, d'una banda l'admiració a qui des de la nuesa material més absoluta s'enfronta al poder més gran del seu món, l'imperi romà, aglutinant milers d'esclaus per alliberar-se de qui els tracta pitjor que les bèsties.
D'altra banda, la constatació que el poder de la força bruta dels mandataris és també enorme i que per defensar els seus privilegis aniquilen si cal fins a l'últim enemic.
Espàrtac va perdre davant Roma però va posar-la en escac i va transmetre el seu valor en la lluita per la llibertat a molta gent. De fet, la història ha tingut, després d'ell, altres Espàrtacs que, sovint perdent, han arrabassat parcel·les de dignitat i de llibertat als que viuen xafant els més dèbils.
L'esclavitud, desgraciadament, no ha desaparegut del nostre món. Hi ha molts llocs on les persones són tractades com bèsties de càrrega. Per exemple els miners d'alguns països de l'Àfrica que treballen de sol a sol sense més dret que el de ser mínimament alimentats perquè puguin seguir treballant fins a l'extenuació.
Un exemple que és impossible no considerar a partir de la primera escena de la pel·lícula on es veuen milers d'esclaus treballant, al servei de Roma, a les mines de Líbia en similars condicions dels que ara mateix ho estan fent al Congo. I han passat més de 2.000 anys.
Potser és molt poc un període de 2.000 anys pel que fa a la teoria de l'evolució de les espècies i hem d'esperar 100.000 o 1.000.000 d'anys perquè la humanitat sigui més "humana" en el sentit positiu de la paraula.
Potser és molt poc un període de 2.000 anys pel que fa a la teoria de l'evolució de les espècies i hem d'esperar 100.000 o 1.000.000 d'anys perquè la humanitat sigui més "humana" en el sentit positiu de la paraula.
En qualsevol cas, els que ara som aquí, ja no ho veurem, però sí que podem intentar aportar alguna cosa del nostre millor vessant perquè es vagi avançant en la bona direcció, encara que només sigui uns mil·límetres.
El tràiler en V.O.
3 comentaris:
Una amiga m'ha passat un llibre molt interessant, escrit pel mateix Kirk Douglas, sobre els avatar a l'entorn de la pel·lícula, 'Yo soy Espartaco', et linco la referència:
http://www.casadellibro.com/libro-yo-soy-espartaco/9788494221392/2369536
JÚLIA: Moltes gràcies.
Buena reflexión Ramón. Te dejo mi abrazo cariñoso de Feliz 2017, que lo tengáis estupendo y lleno de salud y cosas bonitas.
Mi abrazotedecisivo en este nuevo año
Publica un comentari a l'entrada