LA FAGEDA I EL COOPERATIVISME

L'economia social sempre m'ha interessat i dintre d'ella, el moviment cooperatiu especialment.

L'experiència que vaig tenir en comprar-me el pis on visc a través d'una cooperativa fa més de quaranta anys va sortir molt bé. La construcció del bloc de pisos va resultar entre un 30 i un 40% més econòmic que el que tenien blocs de similar qualitat en la mateixa zona a preus de mercat.

També l'escola on van estudiar els meus fills, actualment pública, la vam convertir en la dècada dels 80 de privada en una cooperativa de pares i mestres i va funcionar força bé sota aquest règim.

Quan s'apleguen persones amb un interès comú per aconseguir un objectiu on el lucre no és precisament el protagonista, sinó fer bé les coses i al preu més ajustat possible, contant la retribució dels actors que aporten el seu coneixement i el seu temps d'una manera raonable, el resultat sol ser molt positiu.

De les empreses que funcionen bé a base d'aquesta filosofia se'n parla poc. Gairebé gens. Els diaris econòmics s'omplen de cotitzacions borsàries, índex de beneficis i pèrdues, retribucions escandaloses i premis espectaculars més o menys opacs als que estan al davant de les grans societats, etc.

Dels beneficis socials i econòmics que es deriven de la filosofia cooperativista sembla que no interessa parlar-ne.

Posaré dos exemples d'aquest tipus d'economia. El primer, per la seva enorme dimensió, la Cooperativa Mondragón què és el primer grup empresarial del País Vasc des de fa molts anys.

Dona feina a més de 74.000 persones, està configurat per més de 250 empreses cooperatives i factura més de 12.000 milions d'euros anuals.

La seva activitat es mou per molts i diversos camps de l'economia productiva. Reconeguts mundialment, són un exemple que vénen a estudiar experts d'arreu del món.

Una anècdota significativa relacionada amb la història de la Mondragón: Durant la crisi dels 70, aquesta cooperativa tenia 35.000 treballadors. Per quadrar els números van proposar acomiadar 5.000 treballadors. Tots plegats van decidir reduir-se el sou un 15% i no acomiadar ningú. La cooperativa no solament va sortir d'aquella crisi i està superant la que ens afecta ara, sinó que actualment compta, com he dit amb uns 74.000 treballadors.

L'altre exemple de cooperativa d'èxit és La Fageda, que fabriquen i distribueixen productes lactis (principalment iogurts) per tot Catalunya.

Per fer-vos una idea, actualment donen sortida a 1.400.000 iogurts a la setmana, que tenen una molt bona acceptació al mercat, gràcies a la seva alta qualitat.

Visitar les seves instal·lacions al cor de la Fageda d'en Jordà, a tocar d'Olot, és una experiència enriquidora.

Aquest és el resum sobre aquesta fantàstica realitat, que recull la seva pàgina web:

"Neix a principis dels anys 80 com una experiència pilot per mirar de treure els malalts mentals dels hospitals psiquiàtrics i de l'estat de marginació social que patien. Està comunament acceptat que el desenvolupament d'una activitat laboral és quelcom fonamental en la vida de qualsevol persona. Per aquesta raó l'any 1982, La Fageda posa en marxa a Olot un projecte empresarial amb l'objectiu d'inserir laboralment i socialment les persones amb discapacitat psíquica o trastorns mentals severs de la Comarca.

L'any 1987 La Fageda s'instal·la a la seva seu actual, el Mas Els Casals, que es troba dins la Reserva natural de La Fageda d'en Jordà, al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Actualment La Fageda és una organització amb més de 300 persones, entre treballadors i persones ocupades.

Les activitats productives es realitzen al Centre Especial de Treball. Gràcies a la varietat de les activitats que desenvolupa (granja de vaques, fàbrica de làctics i de gelats, obrador de melmelades, jardineria i servei d'atenció al visitant), es pot donar resposta a totes les demandes de treball que el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental crònica presenta a la Garrotxa.

En l'àmbit assistencial La Fageda presta un Servei de Teràpia Ocupacional, serveis d'habitatge i serveis d'oci, esport i cultura."

Després d'haver visitat les instal·lacions, escoltar les seves explicacions i assaborir els seus productes, per uns moments creus que és possible un món millor del que tenim. Més humà.

 En un cartell que es troba a la fàbrica es llegeix: "LAS EMPRESAS Y LA ECONOMÍA DEBEN EXISTIR POR Y PARA LAS PERSONAS, NO A COSTA DE ELLAS".