Després d'escoltar, llegir o veure tot el que passa per davant meu en un dia a través de la ràdio, els diaris, internet, la tele, etc., acabo pensant quantes de tantes coses es corresponen amb la realitat o són falses.
Des dels continguts de la publicitat, basats, generalment en exageracions o directament en mentides gruixudes i fins i tot punibles, fins als articles d'opinió sobre temes d'actualitat, escrits o llançats a les ones pels mitjans de comunicació, tothom preten formar en la ment dels receptors un estat d'opinió favorable als interessos de l'emissor del missatge.
El resultat és que ens movem en un aiguabarreig de falsedats i veritats que acaben esmicolant la realitat en milers de realitats diferents que són les que cada un ens creiem, sovint per conveniència.
Deixo a part, les grans mentides que se'ns venen com a veritats inqüestionables o de fe, emanades dels poders polítics, econòmics i religiosos. Això donaria per a una tesi doctoral.
Avui, precisament, que estava pensant en aquest tema, la frase que m'envien els de "Minimàlia" per internet, li va com anell al dit:
"Quina necessitat hi ha de dir les coses pel seu nom, si es poden dir de manera fraudulenta i impostora? El llenguatge no crea la realitat. És la realitat."
Fa uns dies que he decidit reduir substancialment el bombardeig de notícies i comentaris al que estic habituat i destinar més temps a la literatura, a la música, a la contemplació de la natura i a valorar la veritat nua què crec que es troba només en les emocions i els sentiments.
El resultat és que ens movem en un aiguabarreig de falsedats i veritats que acaben esmicolant la realitat en milers de realitats diferents que són les que cada un ens creiem, sovint per conveniència.
Deixo a part, les grans mentides que se'ns venen com a veritats inqüestionables o de fe, emanades dels poders polítics, econòmics i religiosos. Això donaria per a una tesi doctoral.
Avui, precisament, que estava pensant en aquest tema, la frase que m'envien els de "Minimàlia" per internet, li va com anell al dit:
"Quina necessitat hi ha de dir les coses pel seu nom, si es poden dir de manera fraudulenta i impostora? El llenguatge no crea la realitat. És la realitat."
Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres 1978)
5 comentaris:
Doncs, bravo per la teva decisió, Ramon!
Jo també rebo els aforismes de minimàlia... el d'avui és molt bo i molt punyent. Val la pena reflexionar-hi.
CARME: Doncs he vist que l'aforisme d'avui està dedicat a tu, oi?: "Si sents una veu interior que et diu «No pintis», aleshores pinta amb totes les teves forces i ja veuràs que la veu serà silenciada." I ho va dir el gran Vincent.
Doncs, saps? Em fa gràcia llegir-te això que em dius. Perquè sí, l'he sentit dedicat a mi, però no pas pel que fa a pintura, perquè jo no pinto amb totes les meves forces, més aviat m'ho prenc com un joc gens important, i vaig al meu rotllo, sense intentar aprendre gaire res, només "fent" allò que surt... sinó que l'he sentit dedicada a mi d'una manera professional. Com una manera de no fer cas dels pensamenta negatius que té la gent. "Fent” es vencen els pensaments intrusius i negatius. Si ho diu el gran Vincent, no hi ha dubte, ell va demostrar-ho sobradament. Gràcies!
Muy buena decisión Ramón, yo tomé esa misma decisión hace casi tres años y he ganado en salud, vaya que si he ganado, y tengo más tiempo para cosas mejores. Parece mentira que en la época de la comunicación y la información sea cuando más mal informados estemos...en fín, no añado nada más porque tú lo has descrito muy requetebién.
Mi abrazotedecisivo
MCS = MMS. No és una fórmula matemàtica, ans un binomi que estableix la mateixa identitat: mitjans de comunicació social = mitjans de manipulació social. Quan s'arriba a establir el binomi hom pren la teva mateixa decisió. Sàvia decisió.
Publica un comentari a l'entrada