Aquest llibre de John Berger, mort recentment, és un recull d'experiències, reflexions i plantejaments sobre el nostre món, A través de la seva manera d'escriure hi trobem filosofia, poesia, art, política, economia, tendresa, violència...
En un dels capítols del llibre, Berger parla dels murs. Un tema que sempre angoixa.
Segons Berger, els pobres d'aquest món estan pertot arreu. Aquesta és la raó per la qual els rics construeixen murs. Per vigilar, per dividir, per controlar fronteres. Ell proposa deu missatges sobre la resistència davant els murs.
He seleccionat aquests paràgrafs:
En un dels capítols del llibre, Berger parla dels murs. Un tema que sempre angoixa.
Segons Berger, els pobres d'aquest món estan pertot arreu. Aquesta és la raó per la qual els rics construeixen murs. Per vigilar, per dividir, per controlar fronteres. Ell proposa deu missatges sobre la resistència davant els murs.
He seleccionat aquests paràgrafs:
1
El vent es va aixecar a la nit
I es va portar tots els nostres plans.
(Proverbi xinès)
El vent es va aixecar a la nit
I es va portar tots els nostres plans.
(Proverbi xinès)
2
Als pobres no se'ls pot capturar col·lectivament. No només són majoria al planeta, sinó que estan pertot arreu i fins el més insignificant dels esdeveniments parla d'ells. Aquesta és la raó que l'activitat bàsica dels rics sigui avui la construcció de murs: murs de formigó, de vigilància electrònica, de bombardeig de míssils, camps de mines, controls fronterers, i les pantalles opaques dels mitjans de comunicació.
3
La vida dels pobres és, sobretot, desgraciada, interrompuda per moments d'alegria... . Els moments de joia arriben en forma de tendresa i amor: el consol de ser reconegut, i necessari, i acceptat de cop i volta pel fet de ser qui ets!.El fet de saber, intuitivament que , malgrat tot, l'espècie humana serveix per a alguna cosa.
...
4
... La desesperació és el sentiment que segueix a la sensació d'haver estat traït. Una esperança contra tota esperança (que encara està lluny de ser una promesa) s'esfondra o l'esfondren; la desesperació omple l'espai de l'ànima que estava ocupat per aquesta esperança. La desesperació no té res a veure amb el nihilisme.
El nihilisme, en el sentit contemporani, és la negativa a creure en cap escala de prioritats més enllà de la cerca del lucre, considerat com la fi última de l'activitat social, de manera que, precisament, tot té el seu preu. El nihilisme és resignació davant l'argument que el Preu ho és tot. És la forma més actual de covardia humana. I els pobres no hi acostumen a sucumbir.
...
5
El món pateix avui una altra forma de pobresa moderna. No és necessari citar les xifres; són molt conegudes i repetir-les una altra vegada només crearia un altre mur d'estadístiques.
Més de la meitat de la població del món viu amb menys d'euro i mitj al dia. Les cultures locals amb els seus remeis parcials -tant físics com espirituals- per algunes de les afliccions de la vida estan sent sistemàticament destruïdes o atacades. La nova tecnologia i els mitjans de comunicació, l'economia del lliure mercat, l'abundància productiva, la democràcia parlamentària, no han complert cap de les seves promeses -en el que als pobres es refereix- més enllà del subministrament de certs béns de consum barats, que els pobres poden comprar mentre ells roben.
...
El món pateix avui una altra forma de pobresa moderna. No és necessari citar les xifres; són molt conegudes i repetir-les una altra vegada només crearia un altre mur d'estadístiques.
Més de la meitat de la població del món viu amb menys d'euro i mitj al dia. Les cultures locals amb els seus remeis parcials -tant físics com espirituals- per algunes de les afliccions de la vida estan sent sistemàticament destruïdes o atacades. La nova tecnologia i els mitjans de comunicació, l'economia del lliure mercat, l'abundància productiva, la democràcia parlamentària, no han complert cap de les seves promeses -en el que als pobres es refereix- més enllà del subministrament de certs béns de consum barats, que els pobres poden comprar mentre ells roben.
...
6
... en aquesta terra no hi ha felicitat sense un viu desig de justícia.
La felicitat no és alguna cosa que es busqui, és alguna cosa que es troba, una troballa. La majoria de les troballes, no obstant això, tenen una continuació; aquesta és la seva promesa. La trobada amb la felicitat no té continuació. Tot està allí instantàniament. La felicitat és el que perfora l'aflicció.
...
7
"Mentre els rics bevien te i menjaven be, els pobres estaven esperant la calor i el fet que creixessin les plantes".
La diferència entre estacions, com també la diferència entre el dia i la nit, el bon temps i la pluja, és vital. El flux del temps és turbulent. La turbulència fa que el temps de la vida s'escurci, tant de fet com subjectivament. El termini és breu. Res perdura. Això és tant una pregària com un plany al mateix temps..
"(La mare) estava pesarosa d'haver mort i haver obligat als seus fills a portar dol per ella; si hagués pogut, ella hauria seguit vivint per sempre perquè ningú sofrís per ella, o malgastés, per ella, el cor i el cos que ella havia donat a llum, però la mare no havia pogut suportar viure gaire temps" .
La mort es produeix quan a la vida ja no li queda ni una engruna que defensar.
...
8
"... era com si estigués sola al món, sense penes ni alegries, ara volia ballar una mica,, escoltar música, d'agafar-se les mans amb altra gent..." .
Estan acostumats a viure en estreta proximitat uns amb uns altres, i això crea un sentit espacial particular... Quan la gent viu amuntegada qualsevol acció individual té repercussions en els altres. Repercussions físiques immediates...
...Més enllà dels murs la col·laboració és tan natural com la lluita...
"... era com si estigués sola al món, sense penes ni alegries, ara volia ballar una mica,, escoltar música, d'agafar-se les mans amb altra gent..." .
Estan acostumats a viure en estreta proximitat uns amb uns altres, i això crea un sentit espacial particular... Quan la gent viu amuntegada qualsevol acció individual té repercussions en els altres. Repercussions físiques immediates...
...Més enllà dels murs la col·laboració és tan natural com la lluita...
9
... No existeix ni un futur obert ni un futur garantit. El futur no s'espera. I no obstant això hi ha continuïtat, una generació s'enllaça amb una altra. És per això que respecten la vellesa, perquè són una prova fefaent d'aquesta continuïtat, o fins i tot una demostració que una vegada, fa molt temps, va existir un futur. Els nens són el futur. El futur és la lluita incessant per aconseguir que s'alimentin i de vegades la possibilitat que aprenguin a l'escola el que els pares no van aprendre mai.
"Quan van acabar de parlar, es van llançar en braços de l'altre. Volien ser feliços ara mateix... El cor no admet demora, s'emmalalteix...
Aquí l'única ofrena del futur és el desig. ... Els joves són més joves a l'altra banda del mur. ... Les lleis religioses i comunitàries segueixen estant vigents... Tanmateix el silenciós desig de procreació és innegable i aclaparador. És el mateix desig que indueix al pillatge quan es tracta de donar menjar per després, a tall de consol, més tard o més d'hora (millor més d'hora) tornar a fornicar. Aquest és el regal del futur.
10
Les multituds tenen respostes a preguntes que encara no s'han preguntat, i la capacitat de sobreviure depassar els murs...
Si les preguntes encara no han estat formulades és perque cal emprar paraules i conceptes que semblin reals, i les que es fan servir ara per anomenar esdeveniments ja no tenen sentit: democràcia, llibertat, productivitat, etc.
Mentrestant, les respostes abunden entre les múltiples ingenuïtats d'una multitud que malda per anar tirant, per rebutjar fronteres, per trobar forats als murs, per adorar els seus fills i estar sempre a punt....per creure en la continuïtat i pel constant convenciment que els regals de la vida són petits i no tenen preu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada