QUAN MIRAR ÉS OBSERVAR, RECORDAR I RELACIONAR

En un capítol del llibre "Elogi de la vellesa" de Hermann Hesse, l'autor diu que la manera de mirar les coses i les persones dels vells (poseu aquí l'edat que estimeu més adequada, segons vosaltres per aquesta definició) és substancialment diferent de la dels joves.

Els grans (deixem-ho així) quan posem la mirada a un paisatge, un carrer, un edifici, una situació, una persona, per moltes que hagin estat les vegades que les hem vist, solem posar en aquesta mirada, gairebé automàticament, la força dels records que ens porta, veiem les diferències respecte les últimes o la primera vegada que vam veure allò que ara estem observant, comparem, jutgem... en definitiva la dimensió d'una mirada madura és, per pura lògica, més rica que la d'una mirada jove.

Tot això m'ha vingut al cap mentre repassava els petits muntatges que he fet aquests últims 6 anys, d'ençà que em vaig jubilar, de les fotos que any rere any he anat fent amb la càmera de butxaca que sempre porto al damunt.

Des de 2011 a 2016 els vídeos recullen racons i imatges, principalment de Barcelona, fotografiades mentre passejava. Molts indrets, molts, es veuen cada any. Vol dir que per vegades que hi vagi aquests indrets sempre em sorprenen per una raó o altra. Mai és igual el Parc Güell, ni la façana marítima, ni els nenúfars dels Jardins de Montjuïc, ni Ciutat Vella, ni els racons de la ciutat on escolto música sempre que puc, ni la verdor dels parcs, ni...

Penjo aquests "popurris", musicats, per deixar constàncies del que dic.