Veient com s'està embolicant el món i on ens pot portar la dinàmica actual, m'ha vingut al cap aquesta reflexió:
Per tal com està estès el fenomen del fanatisme, penso que deu tenir l'origen en la nostra pròpia naturalesa. La necessitat de sentir-se integrant d'una tribu potència la identitat i assenyalar un o diversos antagonistes justifica la defensa del territori, dels individus i del que creiem nostre.
La tribu pot ser un país, una raça, una llengua, unes creences, uns costums, un equip esportiu, etc. Costa poc trobar els antagonistes de la nostra o de les nostres tribus. Els atribuïm defectes o maldats que veiem com amenaces que sovint condueixen a alguns membres de la tribu al fanatisme, que també sovint s'encomana com un virus maligne.
Quantes guerres i conflictes sagnants han provocat, provoquen i seguiran provocant els fanatismes. Són l'equivalent de les epidèmies de pesta medievals o altres maleres que han castigat i castiguen sense pietat la humanitat.
Davant d'això, calen mesures pal·liatives: qüestionar tots els dogmatismes, arguments davant de "veritats indiscutibles/ irracionals", diàleg obert i sincer front a monòlegs tancats i agressius; empatia contra menfotisme; compartir contra competir; oferir per davant d'exigir; ajudar en comptes de passar de llarg; col·laborar en millorar el nostre entorn en comptes de crispar...
No és impossible si tots des del nostre petit cercle d'influència intentem construir una convivència més humana, més amigable, més respectuosa, més justa i més solidària.
1 comentari:
Veient com s'està embolicant el món, com tu dius, és encomiable que encara et vinguin al cap reflexions com les que ens dius. És una prova de la teva bonhomia.
Jo cada cop més em veig incapaç de reflexionar sobre segons quins temes, i més si veig que no sembla que tinguin solució.
Sí que és veritat que no és impossible aplicar les teves receptes per apaivagar el fanatisme. Però és que fa tant de temps, anys i segles que estem instal·lats en això, que noi, sembla un tema irresoluble. No sé, és la meva opinió.
Publica un comentari a l'entrada