Campdevànol 1983
He gaudit des de molt jove del càmping de tenda amb els estris indispensables, que al principi eren molt pocs: els isotèrmics, els sacs de dormir, la bombona de gas per cuinar i il·luminar-nos i quatre plats, gots i coberts.
De solter, amb els amics fent acampada lliure; després amb la dona i els fills petits i més endavant els dos sols, en càmpings on no hi havia gaires caravanes i cap bungalou. Les parcel·les per tendes no tenien, en general ni endoll per agafar corrent elèctrica.
L'experiència de viure durant un mes a l'aire lliure d'una manera molt senzilla i en contacte directe amb la natura sempre ha tingut per a mi i els meus un gran valor.
Ribera de Cardòs 1985
Recordo un càmping a Campdevànol ubicat en els terrenys d'una masia en el que ens despertàvem a pocs metres de les vaques i les cabres; el Boneta de Barruera a la Vall de Boí, a poca distància del riu i a dos passes de l'església romànica de Sant Feliu, el de Tamariu on les tendes s'aplegaven sota una frondosa pineda...
Tamariu 1986
Quan els fills van ser una mica més grandets, vàrem fer càmping nòmada per Espanya i Europa. Muntàvem i desmuntaven la tenda cada dos o tres dies buscant sempre l'indret i el càmping que més ens agradava. D'aquesta època recordo un a Galícia sota un camp de pomeres; un altre al Llac de Sanabria, a Zamora, un altre a la Vall de Hecho a l'Aragó, un altre a Asís, Itàlia, un altre a Fièsole, tocant a Florència, un altre a Interlaken, Suïssa, un altre als Alps francesos al peu d'una glacera, molt a prop de Chamonix, etc. etc.
Oslo 2000
He estat en aquests càmpings que cobreixen les necessitats de molta gent que ho vol així, però quan tanco els ulls i penso en els "meus" càmpings em trobo amb nits silencioses amb el cel sembrat d'estrelles que es poden contemplar perfectament perquè la llum que surt de les tendes és molt dèbil. Penso en el pa acabat de fer del forn de Barruera que estava darrere el càmping i que anàvem a comprar només llevar-nos i en l'extraordinària coca que ens oferia la masia de Campdevànol, també per esmorzar.
Interlaken 2008
12 comentaris:
Grans experiències! Moltes gràcies per posar-les a la meva motxilla de records i vivènciencues.
... i seguiré buscant càmpings "com els d'abans".
Jordi
*vivències
Sembla que expliquis la nostra història. Sempre havíem fet molt de càmping. Vam deixar de fer-ho per les aglomeracions i els càmpings massa plens.
Però cap als finals dels 70 o potser cap al 80, vam estar al càmping de Campdevànol sols, totalment sols. El dia que marxàvem ens va agafar el relleu una altra tendeta com la nostra.
I a Olot, també vam estar en un càmping com si fos acampada lliure. Ben sols. M'ho ha fet recordar la foto de Ribera de Cardós, on no es veu cap altra tenda que la vostra.
Crec que conec tots aquests càmpings que esmentes, excepte el de Tamariu, que mai no hi he anat de càmping. I si no són els mateixos, deuen ser el del costat...
M'has fet reviure una pràctica adorable.
Estic completament d'acord amb tu respecte a l'excel·lència del càmping en contacte amb la natura, practicat "com il faut", sense aglomeracions.
Jo vaig alternar el càmping diguem-ne legal, amb l'acampada lliure. Encara que no vaig passar de la canadenca de 4 places, amb les seves limitacions i pocs estris, els records que tinc, potser idealitzats, són magnífics.
Vam anar passant de la tenda a la caravana, en tenim molt bons records.
També havíem estat al de Campdevànol, recordo les dutxes d'aigua calenta amb aquelles fitxes. Tot ha canviat molt i tot i que ara no hi anem crec que encara queden indrets agradables encara que una gran part de càmpings són ja molt 'sofisticats', la massificació té aquests problemes
JORDI: El fet de trobar-nos tots quatre plegats gaudint d'un contacte directe i sense barreres amb la natura les 24 hores del dia, sense més objectiu que passar-ho bé i sense cap de les distraccions ni obligacions que durant la resta de l'any tots teníem a casa, van fer-nos viure el que tu, i jo també, anomenem "grans experiències". Estic content que ara tu, amb la teva dona i els teus fills estiguis acumulant grans moments en estius de tenda, natura i tendresa compartida.
CARME: Tinc un record molt especial d'un càmping d'Olot, que pel que expliques deu ser el mateix que vam estar-hi nosaltres abans d'anar a passar uns dies al "Sombrero" de Banyoles. En el d'Olot, teníem a pocs metres una tenda d'una parella gran de biòlegs estrangers que es dedicaven a l'estudi de tota mena d'insectes. Imagina't la curiositat que va despertar-nos, sobretot en els petits.Era tan frondós i humit aquell càmping que hi havia tota mena de bitxos. Una micro selva, vaja.
JOSEP LLUÍS: Nosaltres vam anar amb una canadenca quatre o cinc anys; després amb una familiar de tubs amb dues cubetes que era molt incòmoda a l'hora de muntar i a més hi entrava aigua quan plovia molt. Després iglús de mida gran i últimament una familiar lleugera de Decathlon, pràctica i molt fàcil de muntar i desmuntar. Sempre però practicant el càmping "com il faut", tal com dius tu.
JÚLIA: Dutxes d'aigua calenta amb fitxes! i tant. En vam retrobar una d'aquestes no fa tant (8 o 9 anys) en un dels càmpings en què ens hi hem trobat més a gust. Era a Argentière als Alps francesos. Ocupava els terrenys del que a l'hivern eren unes pistes d'esquí, al peu de la glacera del mateix nom. Tot eren tendes de gent excursionista que es retiraven a descansar quan s'amagava el sol i es posaven en marxa quan encara era de nit. Botes de muntanya, pals, cordes i un silenci majestuós. Envoltats d'unes muntanyes fantàstiques i sobre una gespa espessa i fresca que gairebé feia innecessari el matalàs. Sovint el somio.
Si no recordo malament, Ramon, el càmping de Campdevànol era -és encara- el Molí Serradell.
XIRUQUERO-KUMBAIÀ: Efectivament. Aquest és encara el seu nom. No sé si avui dia conserva alló que a principis dels 80 va encandilar-nos. Un dia ens hi arribarem a comprovar-ho...
Publica un comentari a l'entrada