"Dido & Eneas" és una òpera britànica barroca que no coneixia fins ahir, quan casualment vaig escoltar un fragment d'una de les seves àries.
Immediatament vaig sentir el plaer que proporciona la magnífica veu de la soprano sobre una música harmònica i lenta.
Mentre l'escoltava, va semblar-me que una espècie d'aire fresc i pur m'oxigenava un cervell força tensat pels esdeveniments que estem vivint aquests dies.
Si voleu ficar-vos en aquesta càmera de descompressió, poseu els altaveus, tanqueu els ulls i deixeu-vos portar. Són quatre minuts que passen volant.
1 comentari:
És molt maca aquesta ària del barroc Purcell, que va morir jove i que penso que fora de la Gran Bretanya no se l'hi ha fet justícia.
És un ària balsàmica, cantada sense cridar i sense estridències. Has fet una bona troballa. Ah!, la Música!
Publica un comentari a l'entrada