Les bones escultures que representen éssers humans sempre m'han agradat. Més que agradat. Sobretot aquelles que reflecteixen sentiments.
Aquests dies n'he penjat unes quantes (Rodin, Llimona i Vigeland) D'aquest últim he triat algunes de les que té exposades al seu impressionant museu a l'aire lliure d'Oslo. N'hi ha centenars. La majoria em van emocionar.
No calen paraules per descriure-les. Les figures parlen per elles mateixes i ho fan amb una potència que trasbalsa.
2 comentaris:
Impresionante Ramón...desde luego que no, que no hacen faltan palabras para trasmitir tantas sensaciones y emociones, las anteriores chulas son, pero ésta, ésta tiene un alcance que traspasa toda palabra...me quedo sin palabras, ya lo dice todo la imagen.
Un abrazotedecisivo
Totes les escultures que ens presentes tractant el mateix tema són estupendes.
A mi també em fan que les miri més quan representen persones, suposo que perquè no m'haig de trencar el cervell com quan veig una escultura no figurativa, que em costa d'entendre el què vol dir.
Publica un comentari a l'entrada