Estem per tot arreu. Els dies feiners, sobretot, la ciutat és nostra. Omplim els carrers i les places tot caminant o asseguts als bancs del "si-no fos"; els mercats, les consultes mèdiques, les residències d'avis, les sortides de guarderies i escoles, les biblioteques, els teatres i cinemes, les sales de conferències, els tallers de tota mena que organitzen els Centres Cívics. També dintre dels pisos hi ha una enorme quantitat d'àvies i avis que no surten per raons diverses. Alguns llegeixen, altres miren la tele o fan anar l'ordinador, la tauleta o el seu mòbil. Altres dormiten, o malalts o impossibilitats, romanen al llit o al sofà.
Som una quantitat ingent de persones grans que hem arribat a la meta de la jubilació i ens toca viure amb el que ens ha proporcionat a cada un la vida arribat aquest moment.
Tot restarà en funció de l'estat de la salut mental i física, de la situació econòmica, de la situació familiar i social i del nostre caràcter. Un còctel d'alta complexitat que pot resultar agradable o amarg segons siguin els seus ingredients.
Imatge baixada d'Internet
3 comentaris:
Som també, una gran majoria, i considerant la situació global de la gent, un grup econòmic important -els de la pagueta- i crec que ha poca consciència sobre el possible pes polític que podem representar o sobre l'estalvi que representem per a les noves generacions, sigui ajudant econòmicament fills i néts o fent tasques de suport diverses, com ara tenint cura dels néts. Potser per això llegeixo darrerament comentaris poc favorables sobre 'els jubilats', en clau humorística pejorativa, obviant que es tracta d'un grup divers i polièdric. Som el jovent dels setanta i, per això, som molts. Aquest relatiu poder contrasta amb un present en el qual l'experiència es té molt poc en compte. S'ha d'anar amb compte amb les moltes ofertes que ens amollen per pura necessitat de manteniment del sistema, cursos, cursets i la resta.
I també l'oferta mèdica és excessiva i abusiva, em temo que estem amenaçats per la hipermedicació...
JÚLIA: Els vells sembla que cotitzem a la baixa. En altres èpoques i societats tenien i tenen el respecte i l'acolliment dels mes joves. El sistema de vida que s'ha imposat a la nostra "civilització" i els seus "valors" ho han propiciat. Tot i aixó, i a pesar de les amenaces de la hipermedicació que tu senyales i d'altres negativitats més severes, els que encara conservem el cap i el cos més o menys saludable i rebem cada més una pensió que ens permet anar vivint, de moment, no ens queixarem. Ja arribarà el moment de fer-ho.
Publica un comentari a l'entrada