Violeta Parra (l'autora), Chavela Vargas, Mercedes Sosa, Joan Baez,Pasión Vega, Luz Casal... totes han cantat aquesta cançó-himne-oració, que sempre m'ha emocionat.
Doncs bé, l'altre dia a l'Espai Brossa, gaudint de l'extraordinària Marta Carrasco en l'obra que ofereix per acomiadar-se dels escenaris, va sonar la versió de "Gracias a la Vida" que ha fet l'Albert Pla.
Serà perquè els moviments de la Carrasco agombolant-se amb els acords de la cançó potencien encara més la melodia i el sentit de la lletra o perquè Pla li dóna un tractament especialment assossegador, o, el més segur, per les dues coses, el cas és que vaig gaudir d'uns moments sensacionals.
Escolteu a Pla i, si voleu, visiteu el post que he penjat sobre "Perra de Nadie" de la Marta Carrasco (clic)
2 comentaris:
Per a mi l'Albert Pla no canta bé ni la Violeta tampoc ho feia bé.
Però ella m'encantava. Una artista íntegra, integral, turmentada i multidisciplinària com ella no havia d'haver premut aquell gatell abans dels 50 anys.
Això si, es va estalviar de veure el cop d'estat que sens dubte se l'hagués endut pel davant.
JOSEP LLUÍS: L'Albert Pla realment no és un bon cantant. Per a mi es un actor teatral que interpreta les cançons que ofereix al públic creant un personatge barreja entre un nen petit tímid (xiuxiueig) i un adult amb certa mala baba (lletres i posats). En la recreació d'aquesta "Gracias a la vida", la combinació del seu fil de veu amb la cadència de la guitarra ralentitzant la peça, juntament amb l'ambient en que la vaig escoltar, em va produir una molt bona sensació.
Per altra banda, molt encertades la definició i comentaris que fas de la Violeta Parra.
Publica un comentari a l'entrada