La mentida sempre ha existit. Per ignorància, per interès, per maldat... inclús hi ha la mentida estúpida. Es dóna en tots els àmbits: en el polític (no cal posar exemples, oi?); en l'emocional ("Diga'm que m'estimes encara que sigui mentida"); en el de les creences en general; en el científic i pseudocientífic, en l'econòmic ("la crisi s'ha acabat") etc.
A partir de les mentides es generen estats d'opinió, es defensen teories absolutament falses, es provoquen odis i manies, que es converteixen en insults i desqualificacions injustes que comporten pors o malestar i segons veiem a la història de la humanitat, en accions d'una violència incontrolable.
Göbbels, el de la foto, diuen que va dir que una mentida repetida milers de vegades, es transforma en una veritat.
Ara i des de fa temps, sembla que estem en meitat d'una epidèmia o pandèmia greu de mentides, mitges veritats, post veritats (terme que està de moda i que em sembla una bestiesa) i és així, en bona mesura, per això que en diem "les xarxes socials". No en teníem prou amb els medis tradicionals, que el Twitter, el Facebook, el WhatsApp, etc. s'han convertit en el vehicle que tunelades de falsedats de tots els colors.
Només a través del WhatsApp circulen milions de "troles" que la gent reenvia sense fer la més mínima comprovació sobre la realitat o no del que està escampant. El resultat és demolidor.
Remeis? A escala individual, imposar-nos l'obligació de pensar, de raonar, de comprovar en la mesura del possible; de no reenviar res que no tinguem la convicció sincera de que el fet és veritat...no la nostra veritat només. I, una pràctica saludable; potser la millor: fer dieta de smartphon, ràdio, premsa i televisió. Poc i escollit. Que també hi ha gent que estima la veritat i la difon.
Refugis aconsellables?: La natura, la música, la literatura, el cinema, el teatre, la pintura, la fotografia i aprendre coses noves interessants.
Ara i des de fa temps, sembla que estem en meitat d'una epidèmia o pandèmia greu de mentides, mitges veritats, post veritats (terme que està de moda i que em sembla una bestiesa) i és així, en bona mesura, per això que en diem "les xarxes socials". No en teníem prou amb els medis tradicionals, que el Twitter, el Facebook, el WhatsApp, etc. s'han convertit en el vehicle que tunelades de falsedats de tots els colors.
Només a través del WhatsApp circulen milions de "troles" que la gent reenvia sense fer la més mínima comprovació sobre la realitat o no del que està escampant. El resultat és demolidor.
Remeis? A escala individual, imposar-nos l'obligació de pensar, de raonar, de comprovar en la mesura del possible; de no reenviar res que no tinguem la convicció sincera de que el fet és veritat...no la nostra veritat només. I, una pràctica saludable; potser la millor: fer dieta de smartphon, ràdio, premsa i televisió. Poc i escollit. Que també hi ha gent que estima la veritat i la difon.
Refugis aconsellables?: La natura, la música, la literatura, el cinema, el teatre, la pintura, la fotografia i aprendre coses noves interessants.
4 comentaris:
Ramon, el "no cal posar exemples, oi?" també és escaient darrera el que va dir Goebbels.
Al cap i a la fi, les eines son neutres i depenen, com dius, de qui les a servir.
Fa uns dies buscava informació sobre Lerroux, en el seu temps s'editaven un munt de petites publicacions, diaris sobretot, que llegien els seguidors de qui fos i que estaven més plens de troles que les xarxes actuals, però és que també els grans diaris enredaven sovint la gent, amb molt menys preparació que no pas ara, les xarxes difonen mentides però tenim molts més recursos per evidenciar-les. Si volem, és clar, ja que sovint cadascú creu allò que vol creure, això també passa.
XIRUQUERO-KUMBAIÀ. Si, les eines són neutres, però la mentida no ho és mai. Des de la piatosa a la criminal.
JÚLIA: Lerroux: un "mestre" mentint que el va portar a ser un líder. Quans "lerroux" estan ara mateix escampant falsetats a tort i a dret. Mentre, hi ha els que, com tu dius, es creuen allò que volen creure i no contrasten ni pensen i així tenim el que tenim. Aquí i a arreu.
Publica un comentari a l'entrada