“EL QUE NO VULGUIS PER A TU, NO HO VULGUIS PER A NINGÚ"

Sempre m'ha semblat un plantejament carregat de sentit comú, d'ètica i d'una extrema dignitat.

Les tretze paraules d'aquesta frase resumeixen i assenyalen el que hauria de ser la guia per a una humanitat molt més bona de la que tenim, en tots els sentits.

A l'altre extrem, llibres i més llibres de filosofia i de religió, la majoria d'ells carregats, molt sovint, de fantasies de tota mena; expressats amb paraules ampul·loses que s'utilitzen per enlluernar, humiliar o acovardir. Amb dogmes que xoquen amb la lògica, la ciència o la mateixa naturalesa.

Aquesta entrada m'ha vingut de gust fer-la després d'escoltar, estupefacte, al Professor José Antonio Marina l'altre dia en una magnífica conferència sobre la transhumanitat, quan va explicar que Sant Tomàs d'Aquino, un dels grans referents del cristianisme, al que ell admira en general, diu en un dels seus incomptables escrits, que "al Cel, el goig que reporta la contemplació de Déu, és tan gran com el de contemplar els sofriments que pateixen els condemnats a l'infern".

Gaudir amb l'espectacle del sofriment dels altres! Alerta que a l'infern poden estar-se cremant els teus familiars i amics...(això val només pels que s'ho creuen, és clar).

Portat a aquest extrem, (els que pateixen a l'infern, segons els llibres sagrats, tenen uns dolors indescriptibles, sense pauses i per a tota l'eternitat), aquest gaudi sembla d'una crueltat també infinita; però ho diu un Sant. En fi que creients i no creients hi pensin una mica i treguin les seves conclusions.

Impossible no portar aquest gaudi aquinià, corregit amb la mesura que calgui, amb el que sembla que està sentint avui dia tanta gent amb el sofriment dels que són perseguits, empresonats i desposeits dels drets humans més bàsics. Si són enemics, tot val contra ells.

No sé si hi ha res a fer, però encara que sigui per aconseguir ser una mica millor persona, fem nostra aquesta regle d'or, senzilla i clara: "EL QUE NO VULGUIS PER A TU, NO HO VULGUIS PER A NINGÚ"