Sovint tinc la sensació d'haver viscut i d'haver vist viure "contra rellotge". Des de ben petit totes les accions estan marcades per horaris predeterminats que obliguen a deixar allò que estàs fent per anar a sopar, a dormir, a estudiar, a treballar. S'acaba el temps per enllestir tràmits i compromisos...corre, corre.
Viure acceleradament per complir amb les agendes i poder dir que hem fet correctament els deures i en el temps assenyalat.
Possiblement no hi ha escapatòria, però quan pots fugir ocasionalment d'aquesta dictadura, veus que viure més pausadament té premi.
Avui, Minimàlia m'ha enviat aquesta frase de Nèstor Luján, que va d'això i m'ha agradat molt.
"La pressa destrueix la possibilitat de moltes lectures formatives, de moltes converses importants, d'una vida de relació satisfactòria."
Nèstor Luján (Mataró 1922-Barcelona 1995)
2 comentaris:
Tinc sempre l'agenda al costat de l'ordinador. I no saps com m'arriba a complaure cada dia que la pàgina està en blanc o gairebé!
Xiruquero-kumbaià: Sort de les pauses!.
Publica un comentari a l'entrada