Olga Espinàs i Joana Margarit, filles, respectivament, de Josep Maria Espinàs i Joan Margarit m'han fet arribar,a través dels seus pares, els seus sentiments i la seva alegria i generositat.
De l'Espinàs, llegint més d'una vegada el seu llibre "El teu nom és Olga" i de Margarit a través dels poemes que té dedicats a la Joana.
Amb emoció descobreixes dues dones superdotades per l'amor i la tendresa.
Porto dues espurnes sobre cada una d'elles:
Espinàs:
"El teu univers és petit, però sempre hi ha un lloc per als altres. Has nascut lliure de la falsedat, de la mala intenció, de l’ambició possessiva. Voldries que tothom s’estimés molt i no entens per què no és així."
"La teva especial condició et dóna llibertat de no sotmetre’t a la dictadura del progrés que s’identifica amb l’eficàcia i la competitivitat. Tu has avançat. A la teva manera."
"Tu no saps què vol dir subnormal, però moltes persones que són adultes i intel·ligents tampoc no ho saben. Si sabessin què hi ha darrere la paraula subnormal no la farien servir com un insult."
Margarit:
Fragment de l poema "Cançó de Bressol"
Dorm, Joana.
I si pot ser no oblidis els teus anys
en el niu que has deixat dins de nosaltres.
Envellirem guardant tots els colors
que van lluir als teus ulls.
Dorm, Joana. Aquesta és casa nostra,
tot està il·luminat pel teu somriure.
1 comentari:
A més de simpatia pels seus pares, tot el meu respecte per aquestes dues dones, i per a tot el col·lectiu al que es farà l'homenatge.
Publica un comentari a l'entrada