Des de ben jove m'ha admirat la biografia d'aquest gran científic. Els seus impressionants descobriments, fets amb uns mitjans senzills (res de microscopis electrònics, ni ordinadors, ni programes informàtics de medicina, genètica, biologia, etc.), la seva constància, el fet, anecdòtic però per a mi simpàtic, que fos navarrès com la meva àvia materna i hagués nascut un 1 de maig com el meu avi patern, etc. m'han portat a seguir el que s'ha anat publicat sobre ell.
Mai però havia tingut a l'abast un recull d'idees seves. Avui El "Catorze.cat" en publica, precisament catorze i m'han agradat. Per això les dedico a qui vulgui conèixer-les:
"Santiago Ramón y Cajal va néixer a Navarra l'1 de maig del 1852 i va morir a Madrid el 17 d'octubre del 1934. La curiositat constant i la investigació en el camp del sistema nerviós li van fer merèixer el premi Nobel de medicina, el 1906. Recordem el científic amb 14 reflexions en què tant parla de l'univers del cervell com del comportament humà."
1. Tothom pot ser, si s'ho proposa, escultor del seu cervell.
2. Observar sense pensar és tan perillós com pensar sense observar.
3. Les idees no duren gaire. S'ha de fer alguna cosa amb elles.
4. No hi ha res que m'inspiri més veneració que un ancià que sap canviar d'opinió.
5. El pitjor no és cometre un error, sinó provar de justificar-lo en comptes d'aprofitar-lo com un avís prudencial de la nostra ignorància.
6. O es tenen moltes idees i pocs amics, o molts amics i poques idees.
7. Es coneixen moltíssimes classes d'ignorants, la més deplorable és la dels xerraires entossudits a demostrar que tenen talent.
8. No tens enemics? És que mai has dit la veritat o has estimat la justícia?
9. La naturalesa ens és hostil perquè no la coneixem: les seves crueltats representen la venjança contra la nostra indiferència.
10. Si hi ha alguna cosa en nosaltres verdaderament divina, és la voluntat. Per ella afirmem la personalitat, moderem el caràcter, desafiem l'adversitat, reconstruïm el cervell i ens superem diàriament.
12. És comú que els vanitosos i els presumptuosos fingeixin posseir el que desitgen.
13. Al carro de la cultura espanyola li falta la roda de la ciència.
14. Mentre el cervell sigui un misteri, l'univers continuarà sent un misteri.
5 comentaris:
Doncs quina llàstima això que expliques. En canvi, la sèrie que van fer sobre ell fa anys, per la tele, crec que era excel·lent.
A banda del tema científic té uns contes molt divertits d'una mena de ciència ficció, un llibre sobre records infantils extraordinari, és veu que era un trapella de 'cuidado', i un altra sobre la vida vista als vuitanta anys que ara rellegiré, l'han reeditat.
Un rara avis en el context de l'estat espanyol i de l'època.
Fa anys vaig escriure això i alguna cosa més, a l'escola també recordo que en vam celebrar el centenari i ho vaig coordinar jo.
http://lapanxadelbou.blogspot.com.es/2007/02/cincia-literatura-i-histria-quotidiana.html
Júlia: Si, la serie va ser tot un èxit. L'Adolfo Marsillach va fer un gran Ramón y Cajal. Tot el que comentes i aportes en els teus comentaris ho aprofitaré. Gràcies!.
Com a comentari sobre la teva informació, dir-te que a molts pobles de l'Alto Aragón, entre ells Jasa, trobem una plaça, de vegades la plaça Major, amb la placa de "Ramón y Cajal, Don Santiago".
I és perqué tothom el considera aragonés de totes totes. El fet que nasqués a un petit enclavament de Navarra (Petilla de Aragón) envoltat de territori aragonès, va ser circumstancial per la condició de metge del seu pare. La família provenia de Larrés, al costat de Sabiñánigo, en quin castell hi ha un important museu de dibuix, per cert ben maco. De nen va cursar estudis a Jaca, després a Osca i la carrera de medicina a Saragossa.
Corroboro la teva anècdota d'Ayerbe, perquè jo tampoc he pogut visitar mai la casa seva, tot i que hi passo sovint.
JOSEP LLUÍS: Agraeixo la teva interessant informació. Ramón y Cajal, un aragonès universal.
Publica un comentari a l'entrada