Etiquetes

divendres, 19 de juny de 2009

VICENÇ FERRER, PER SEMPRE.

Aquesta matinada ha mort en Vicenç Ferrer. Com l'aigua d'un riu net i incansable ha alimentat i fertilitzat els territoris per on ha passat. La seva immensa obra dedicada a la millora de les condicions de vida dels més necessitats a l'India, mereix el reconeixement, l'admiració i l'emoció de tothom.

Vicenç Ferrer
Barcelona, 1920 - Anantapur, 2009

Filantrop. Estudià dret i a 24 anys ingressà a la Companyia de Jesús. El 1952 s'incorporà a missions a Bombai, on estudià teologia i el 1956 fou ordenat de sacerdot. Des del 1964 inicià una important tasca humanitària a l'Índia, on lluità contra el sistema de castes i reclamà la dignitat humana dels anomenats "intocables". Aquest fet li provocà l'enfrontament amb el govern de l'estat de Mahārāshtra, que en sol·licità l'expulsió del país. El 1968 fou proposat com a premi Nobel de la pau. El 1969 deixà l'Índia, on fou posterioment readmès gràcies a la intervenció d'Indira Gandhi i a les mobilitzacions populars de suport. El 1970 deixà la Companyia de Jesús i començà a treballar al districte d'Anantapur amb un grup de voluntaris laics, i, a través de la fundació que porta el seu nom, continuà aplicant el seu model de desenvolupament econòmic, que entre el 1970 i el 1974 permeté la construcció de 4 000 pous. El 1998 rebé el premi Príncipe de Asturias de la concòrdia.

La seva Fundació, amb més de 135.000 nens apadrinats, gestiona avui dia, amb 2.000 treballadors, cinc hospitals i centenars d'escoles, aixecats amb les donacions de més de 150.000 padrins.

3 comentaris:

Assumpta ha dit...

Descansi en pau a la casa del Pare

j ha dit...

Chapeau per ell i per les persones com ell. Aquests són per a mi els veritables herois del món, els que es mereixen totes les nostres admiracions. Al costat d'ells tots els qui remenen les cireres mundials son una púrria.

enric ha dit...

un gran home i una gran obra que no poden morir