Aquesta matinada ha mort en Vicenç Ferrer. Com l'aigua d'un riu net i incansable ha alimentat i fertilitzat els territoris per on ha passat. La seva immensa obra dedicada a la millora de les condicions de vida dels més necessitats a l'India, mereix el reconeixement, l'admiració i l'emoció de tothom.
Vicenç Ferrer
Barcelona, 1920 - Anantapur, 2009
Filantrop. Estudià dret i a 24 anys ingressà a la Companyia de Jesús. El 1952 s'incorporà a missions a Bombai, on estudià teologia i el 1956 fou ordenat de sacerdot. Des del 1964 inicià una important tasca humanitària a l'Índia, on lluità contra el sistema de castes i reclamà la dignitat humana dels anomenats "intocables". Aquest fet li provocà l'enfrontament amb el govern de l'estat de Mahārāshtra, que en sol·licità l'expulsió del país. El 1968 fou proposat com a premi Nobel de la pau. El 1969 deixà l'Índia, on fou posterioment readmès gràcies a la intervenció d'Indira Gandhi i a les mobilitzacions populars de suport. El 1970 deixà la Companyia de Jesús i començà a treballar al districte d'Anantapur amb un grup de voluntaris laics, i, a través de la fundació que porta el seu nom, continuà aplicant el seu model de desenvolupament econòmic, que entre el 1970 i el 1974 permeté la construcció de 4 000 pous. El 1998 rebé el premi Príncipe de Asturias de la concòrdia.
La seva Fundació, amb més de 135.000 nens apadrinats, gestiona avui dia, amb 2.000 treballadors, cinc hospitals i centenars d'escoles, aixecats amb les donacions de més de 150.000 padrins.
3 comentaris:
Descansi en pau a la casa del Pare
Chapeau per ell i per les persones com ell. Aquests són per a mi els veritables herois del món, els que es mereixen totes les nostres admiracions. Al costat d'ells tots els qui remenen les cireres mundials son una púrria.
un gran home i una gran obra que no poden morir
Publica un comentari a l'entrada