Doncs, saps, Ramon? ja havia vist aquest vídeo fa uns mesos, el recordava perfectament i l'he tornat a mirar i m'ha tornat a emocionar. M'agrada aprofitar les ocasions d'emocionar-me.
He recordat el meu pare, quan va tornar a ser com un nen, seia davant de la balconada de casa seva i mirava passar els avions pel cel i els vaixells pel mar i tota la seva conversa era aquesta: "Mira! passa un vaixell!" o "Mira, avui ja han passat 8 avions" del que jo li deia em contestava curt amb monosíl·labs, com si intentés no distreure's de la seva feina. M'hi estava una bona estona, i me n'anava trista, això sí, perquè no semblava ell, però emocionada també de tanta placidesa i tanta simplicitat per gaudir de les hores que li quedaven.
Gràcies, Ramon.
He anat llegit les citacions de Pla... sens e comentaris, són una preciositat.
¿Qué triste verdad? Es la historia del ser humano que se repite y se repite. Los hijos recibimos todo el amor y la renuncia de nuestros padres, pero a la hora de devolver un poquito, nos volvemos egoístas, olvidadizos y crueles. Espero que ésto nunca nos suceda a los que tenemos hijos, pues sería demasiado duro para sobrevivir a la vejez. Un video muy emotivo.
4 comentaris:
la capacitat de tornar a ser nens
Doncs, saps, Ramon? ja havia vist aquest vídeo fa uns mesos, el recordava perfectament i l'he tornat a mirar i m'ha tornat a emocionar. M'agrada aprofitar les ocasions d'emocionar-me.
He recordat el meu pare, quan va tornar a ser com un nen, seia davant de la balconada de casa seva i mirava passar els avions pel cel i els vaixells pel mar i tota la seva conversa era aquesta: "Mira! passa un vaixell!" o "Mira, avui ja han passat 8 avions" del que jo li deia em contestava curt amb monosíl·labs, com si intentés no distreure's de la seva feina. M'hi estava una bona estona, i me n'anava trista, això sí, perquè no semblava ell, però emocionada també de tanta placidesa i tanta simplicitat per gaudir de les hores que li quedaven.
Gràcies, Ramon.
He anat llegit les citacions de Pla... sens e comentaris, són una preciositat.
M'agrada molt l'aturada que ens proposses amb aquest video, per recordar que la tendressa és allò mes auntentic que tenim els humans
¿Qué triste verdad? Es la historia del ser humano que se repite y se repite. Los hijos recibimos todo el amor y la renuncia de nuestros padres, pero a la hora de devolver un poquito, nos volvemos egoístas, olvidadizos y crueles. Espero que ésto nunca nos suceda a los que tenemos hijos, pues sería demasiado duro para sobrevivir a la vejez.
Un video muy emotivo.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada