Etiquetes

dimecres, 10 de març del 2010

DALT DEL CAMPANAR


"des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
"

-->La cançó: PAÍS PETIT, de Lluis Llach

"El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país
"

5 comentaris:

Mediterráneo ha dit...

Preciosa fotografía!

Besos, Mon

Assumpta ha dit...

Eps!! Que aquesta no l'havia vist! ;-)
Tens una bona model ;-))

josep lluis ha dit...

Molt ben trobat el campanar, i el poema del "campanar veí" . Ara bé, en una altra lectura, no creieu que no hi hà pais petit? . Jo crec que, per molt petit que sigui per alguns, per al que el sent d'aprop pot ser molt gran.

Ramon ha dit...

JOSEP LLUIS: Hi estic d'acord. En un tamany físic relativament reduït hi caben un munt de sentiments impressionants, que fan d'aquest país petit el sentim com un GRAN país, així, en majúscules.

assumpta ha dit...

Bona combinació d'imatge i de cançó.
Una cançó que sempre m'emociona i em roba el cor... com el meu petit país...