"Sí, mirem-la bé, perquè mai no podem saber si duraran gaire en la seva gràcia vivent aquestes contrades on el cor es detura. El somriure blavís del mar, ja un poc amagat, la ratlla dels aiguamoixos, les vorades d'àlbers i de freixes que clouen els prats, aquesta claror d'avui sense calitja, tot, tot és amenaçat."
Autor: Maria Àngels Anglada
Títol: Les closes (cap. I)
Lloc i any d'edició: Barcelona, 1979
Editorial i obra: Edicions Destino. Les closes. p.19
Autor: Maria Àngels Anglada
Títol: Les closes (cap. I)
Lloc i any d'edició: Barcelona, 1979
Editorial i obra: Edicions Destino. Les closes. p.19
Foto: Google
3 comentaris:
Carai, quin text més dens en només quatre ratlles. Fa pensar, i molt. Aquest sentiment, la incertesa, crec que a tots ens acompanya, a menys que un sigui un neci. Quan et topes amb qui diu que no la coneix, ai mare! quina por!
Incertesa
la por de no saber
que fer.
Estrènyer el puny
i l'aigua que escapa
al contacte
del instant que pasa,
sorrut,
com qui no hi és.
.............. Anton.
REALMENT QUASI BE TOT ÉS INCERT. FINS I TOT, SOBRE LA MORT,QUE POTSER ÉS UNA DE LES POQUES COSES BEN CERTES EN L’ESDEVENIDOR, NO SABEM NI QUAN NI COM ES PRODUIRÀ.
Publica un comentari a l'entrada