Etiquetes

dijous, 24 de novembre del 2011

CURIOSITATS


Aquesta és una de les moltes curiositats que es mostren en l'Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua, a Llesui.

Al mateix dia de la visita, vam trobar a Llesui una jove pastora empordanesa que cuida dos ramats. Un d'ovelles i un de cabres.

Estava amb les seves ovelles i el seu gos mastí al Mirador que hi ha sobre la vall. "Aquí estem al cel", ens va dir.

Vam parlar de coses relacionades amb els seus animals. Del que va dir, em van cridar l'atenció aquestes curiositats:

Cada ovella mascle o borrego te al seu càrrec 25 o 26 ovelles que deixa prenyades sempre que toca.

Quan un mascle envesteix a la gent per darrera (cas d'un dels que tenia en el ramat), sol voler dir que li manca femella. No era el cas del seu que, a pesar de que, "és un bon pare, perquè fa uns corders sans i forts", donades les circumstàncies estava pensant en capar-lo i menjar-se'l.

Si aquesta bèstia m'hagués pogut entendre li hagués dit "Xai, canvia d'actitud, que si no, se t'acabarà el xollo ràpidament."

El gos d’atura català, petit, intel·ligent i rapit com una fura és el que organitza i vigila el ramat a base de bordar i de mossegades, cosa que provoca el temor que li tenen les ovelles.

El gos mastí (mastí dels pirineus) es gran com una ovella. De fet es posa entre elles en el ramat i se sent com una més. Es l'encarregat de defensar-les de tots els perills; guineus, gossos salvatges, aus rapinyaires, etc..

El món dels pastors el trobo fascinant.

4 comentaris:

El porquet ha dit...

Ramon, veiq que compartim aficions! Si t'apassiona el món dels pastors et recomano un parell de llibres, que potser ja coneixes. Un és una obra memorable de Ramon Violant i Simorra (La vida pastoral al Pallars). És un repàs exhaustiu sobre els costums, usos, vida, estris, ramats, etc que envoltaven la vida dels pastors en aquestes comarques pirinenques.

L'altre és un llibre molt fotogràfic (Mil anys pels camins d'herba). És un llibre preciós que vol deixar testimoni a través de fotos antigues i d'altres més modernes d'un estil de vida i sobretot, dels camins i cabaneres que abans havien tingut tanta impotància en el nostre país.

Malauradament, l'objectiu d'aquest llibre, com es diu en les seves lletres, és deixar testimoni d'un món que s'extingeix.

Per cert, la Vall d'Àssua és un indret molt especial per a mi. És preciós. Cada cert temps sempre sento la necessitat d'acostar-m'hi!

Júlia ha dit...

Cert, és un món fascinant que ha propiciat molta literatura, una vida molt dura per als qui feien aquesta feina, fa poc vaig veure fins i tot un reportatge en el qual hi havia gent jove que el volia aprendre dels grans, fins i tot noies.

Jo també tinc un llibre molt maco sobre el tema 'Viatges amb els pastors transhumants', d'Ernest Costa, editat pel Centre Excursionista de Catalunya.

Ramon ha dit...

PORQUET: Ja m'he apuntat els dos llibres que em recomanes, a més del que assenyala la Júlia en el seu comentari.Estic segur que m'agradaran. Gràcies!. Sobre la Vall d'Àssua dir-te que vaig descobrir-la fa més de 25 anys i, des de aleshores he anat a submergir-me en els seus encants unes quantes vegades, sempre, sense deixar d'anar a dinar al Restaurant Casa Joana de Bernui. Segurament el coneixes, però si no fes-li una visita quan vagis per allí. Per cert el millor embotit que hi serveixen, la girella, es de carn d'ovella!.

Ramon ha dit...

JÚLIA: M'apunto també el llibre que assenyales. Gràcies. Sobre la vida dels pastors, aquest últim dia que vaig visitar la Vall d'Àssua, vaig quedar impressionat per la pastora que vaig trobar a la muntanya. Una noia molt jove, empordanesa, completament feliç amb la seva feina. Vivia allà dalt amb el seu company, els seus gossos i els ramats. Vam parlar una bona estona explicant-me com s'hi trobava de bé fent la seva feina; la natura era per ella el paradís. Fa temps havia deixat enrere la vida "menys natural" que vivim la majoria.L'escenari que ofereix aquesta Vall invita a fer alguna cosa semblant a la de la jove pastora.