Conte dedicat al meu nét Albert, que avui fa tres anys i tres mesos.
L'amistat entre l'Albert i el mamut es va fer molt gran, tant com el mateix mamut, que ja es dir.
Un dia, el mamut li va explicar a l'Albert que una vegada, quan estava sol al parc, va voler banyar-se a l'estany i com que és una mica maldestre, al entrar a l'aigua va enfonsar una pila de barques de rems, d'aquelles que fa servir la gent per donar una volta pel llac.
Quan van arribar els encarregats de les barques no sabien el que havia passat. Es va muntar un bon enrenou mentre el mamut, ja de pedra, es feia el despitat.
També li va dir a l'Albert que mai havia vist el mar i que li agradaria molt veure'l.
L'Albert li va dir que aquella nit, quan no hi hagués ningú als carrers, l'aniria a buscar i el portaria a la platja.
Així ho va fer.
Quan estaven mirant el mar, el mamut es va emocionar i de sobta li va caure una llàgrima tan gran que va deixar a l'Albert, que estava agafant-lo de la trompa, completament xop. Tots dos es van fer un fart de riure.
Després, xino-xano, van tornar al parc. El mamut es va quedar al seu lloc i l'Albert va anar a casa seva a dormir.
El iaio Ramon. 16 d'abril de 2012