Per contra, el Besòs, fa uns anys una autèntica cloaca, arriba al mar, avui dia, en unes condicions admirables. Si veuen aus en abundància i les vores del riu permeten disfrutar d'un paratge inimaginable en uns temps no massa llunyans.
Un altre de les grans obres públiques fetes en benefici del medi ambient i que milloren la qualitat de la vida dels ciutadans, en aquest cas de Sant Adrià i de Barcelona, principalment.
2 comentaris:
M'ha agradat la teva entrada. I et diré el perqué: a mi aquest paratge sempre m'ha fet una mica de repelús, perqué durant tants anys ha estat tant fent malbé, tant pudent y tant vergonyós, social i paisatgísticament parlant. He vist la imatge rehabilitada que ofereix ara, peró no aconsegueix fer-me olvidar aquella impressió d'abans. Tot plegat deu de ser culpa meva.
JOSEP LLUÍS: Es veritat. Tot i tenir davant un riu net i un entorn verd i agradable, la memòria et porta l'imatge gairebé dantesca d'abans...coses del cervell.
Publica un comentari a l'entrada