No soc cap expert en educació, però sempre m'ha interessat molt el tema.
Els nens a les guarderies, a l'escola, a casa... i les conseqüències, positives i negatives, que es deriven de les diferents formes d'enfocar les relacions pares-fills i mestres-alumnes.
Aquest documental recull pensaments, experiències i propostes de mestres i alumnes que conviden a la reflexió sobre aquesta qüestió capital. Cada un traurà, segurament, conclusions diferents quan hagi acabat de veure'l.
Resumint molt:
A mi m'ha agradat sentir, parlant de la tasca educativa, paraules com amor i respecte, quan es posen per davant de qualsevol altre qüestió de tipus organitzatiu. A partir d'aquests dos puntals, alguns pensen i jo també que es pot arribar molt lluny i per bé en la maduració dels infants.
Com aspectes negatius més destacables, he trobat reiteratius alguns arguments, que es repeteixen fins arribar a cansar una mica, així com la injusta caricaturització dels mestres tradicionals que els presenta, en general, com professionals desmotivats i amb mala baba.
He trobat a faltar també opinions critiques al sistema educatiu que propugna la pel-lícula feta per professionals amb experiència.
Si us interessa el tema, aquí teniu el documental sencer:
2 comentaris:
Fa uns dies vaig veure, també a troços com tu, aquest documental, portat per les expectatives que em vàren crear la gent que me'l va recomanar. Com passa de vegades, m'esperava més, tot i que té troços que em van agradar força. Potser m'ha passat com a tu, que amb el metratge que té he trobat a faltar coses, encara que no sé ben bé quines. Crec que la idea és bona i està fet amb bona voluntat i bon criteri, però...
JOSEP LLUÍS: El teu "però" em sembla que va en la direcció del dubte de l'efexctivitat d'algunes d'aquestes teories un cop posades a la pràctica. Si és així, penso el mateix.
Publica un comentari a l'entrada