Etiquetes

diumenge, 16 de setembre de 2012

EL CONILL PUBILL VOL APRENDRE A VOLAR



 
Conte dedicat al meu nét Albert, que avui fa tres anys i vuit mesos i a la meva néta Jana que el dia 12 va fer tres mesos!.

Dibuix: Carme Rosanas 

La gavina Clementina va anar a veure al seu amic el conill Pubill. Van esta parlant de tot una mica, però sobretot de volar. En Pubill estava fascinat per com volava la Clementina. En un moment, s'enlairava i anava d'un lloc a l'altre ràpidament.

El conill li va demanar a la gavina que li ensenyés a volar. "Mira, Pubill, els conills no poden volar. No teniu ales, ni plomes, ni sou aerodinàmics..." li va dir la Clementina. "Si, però jo crec que amb aquestes orelles tan grans que tinc, si m'entrenessis, les podria fer servir d'ales" li respongué en Pubill.

Donada la insistència del conill, la Clementina va posar-lo dalt d'un petit cim i dient-li: "Salta i mou les orelles de dalt a baix". Ella va aconseguir que en Pubill, després de donar-se una bona trompada, s'adonés que no podria volar mai.

"Un moment" va dir la gavina. "Tu no podràs volar mai tot sol, però amb mi potser si". Va sortir a buscar algun estri que pogués fer servir pel que acabava de pensar i el va trobar. En mig d'unes herbes del bosc va veure un cistell de boletaire. El va agafar per l'ansa i va anar a buscar en Pubill. "Fica't dins del cistell, Pubill".

Quan el conill va estar dins el cistell, la Clementina va posar els seus peus per sota l'ansa i es va enlairar. En Pubill estava volant remolcat per la gavina. Mai havia vist ni sentit allò que li estava passant. Quina meravella!.

Quan la Clementina va aterrar, estava molt cansada, però feliç d'haver descobert al Pubill la sensació de volar.

En Pubill la va abraçar i li va dir a la Clementina." Moltes gràcies!. M'has fet molt feliç!. El proper dia que vinguis seré jo qui et descobrirà a tu noves sensacions que mai has viscut"


El iaio Ramon, 16 de setembre de 2012

7 comentaris:

Carme ha dit...

iaio Ramon, i és que no hi ha res, a la vida, com compartir i aprendre els uns dels altres. tens uns néts afortunats de tenir un avi com tu.

Sara ha dit...

Que ternura, entrañable, Albert y Jana estarán muy orgullosos de sus abuelitos.
Abrazotedecisivo

Carme ha dit...

Aquesta tarda de diumenge, en comptes d'agafar les aquarel·les, he agafat el Paint i m'ha vingut al cap el teu conte que havia llegit al migdia.
El conill Pubill vol aprendre a volar

Ramon ha dit...

CARME: I tant, Carme; i així m'agradarà que ho visquin els meus néts...
Tinc moltes ganes de veure el teu "paint"...un honor per a mi!. De moment l'enllaç que m'assenyales no s'obre.
Gràcies!.

Ramon ha dit...

SARA: Los "abuelitos" aspiramos a que nuestros nietos nos sigan queriendo por muchos años, sino tanto, casi tanto como nosotros les queremos a ellos.

Ramon ha dit...

CARME: Finalment he localitzat el teu dibuix, que amb el teu permís el prenc per il-lustrar el conte. Moltes gràcies. M'ha agrada molt.

Carme ha dit...

Perdona, no vaig comprovar l'enllaç i no sé pas què coi hi falla... però veig que l'has trobat igual!

Doncs això... compartim. :)Gràcies!