Potser van ser les primeres imatges geomètriques que vaig veure. Sobre aquests mosaics vaig aprendre a caminar i vaig creixer.
Son imatges que estan gravades al disc dur del meu cervell. Encara tinc la sort de poder passejar-les. Fer aquest collage ha estat per a mi un plaer pel que te d'evocador de emotives vivències, sobre tot, les de les primeres etapes de la vida.
5 comentaris:
Quins records tan macos, Ramon!! Jo tinc uns records pràcticament iguals que els teus!! Aquests terres eren tan especials! ;-)))
Tots els que hem trepitjat aquests paviments els recordem amb anyorança quan encara en veiem algun. Es diuen mosaics a l'aigua, i tant el seu acabat fi i lluent com els seus dissenys geométrics formen part com molt bé dius d'una època tant concreta...
ASSUMPTA: Realment no sé si els terres d'avui dia (parquets i ceràmica estandard) deixaran a la memòria dels infants d'ara mateix l'imnpacte que aquests ens han deixat a nosaltres...
JOSEP LLUÍS: Desconeixia que es diuen mosalics d'aigua. Les seves textures i dibuixos transmeten calidesa i ens porten records.
També son els meus.Aixó es un regal...gracies germanet
ENRIC: I tant!. Savia que t'agradaria.
Publica un comentari a l'entrada