Els kayakistes que naveguen per aquestes aigües son gent entrenada i van protegits amb un bon casc. A pesar d'això, en qualsevol moment l'aigua els pot estampar contra una roca.
Avui, la majoria de la gent s'ha trobat, de cop, en mig d'unes turbulències perilloses que no està preparada per superar.
Sense casc ni experiència va arrosegada per tota mena de pressions i, a més, les aigües baixen cada vegada més mogudes.
Tal i com passa al canal olímpic, en el que les aigües es mouen a voluntat dels que organitzen els campionants accionant determinats mecanismes, les aigües que trasbalsen la nostra vida quotidiana també les mouen determinats personatges, sobre tot en benefici propi.
En mig de tanta turbulència, sempre hi ha un espai on les aigües resten més tranquil-les. Cal buscar aquests espais per aturar-nos a reflexionar i per anar aprenent a sortejar els perills... si ens deixen!
Sobre aquestes aigües hi ha ponts, des de on alguns, a resguard, s'ho miren pensant que ells mai aniran a parar a baix i altres, els que han provocat expressament les perilloses corrents somriuen pensant que al final, com a bons pescadors, passarà allò de "a rio revuelto, ganancia de pescadores".
Per desintoxicar-nos una mica, podem escoltar a Simon i Garfunkel interpretant una peça amb un títol que li va que ni pintat a tot aixó:
4 comentaris:
Els rius sempre han estat un bon símbol de la vida.
Que bé aquest símil teu. Res a dir. Si de cal jo afegiria un factor, el de la incertesa, que crea angoixa. Aón, com i quan ens duràn aquestes aigues turbulentes?
Potser que ens hi refresquem una mica en aquestes aigües, a veure si així refresquem també idees, comportaments i visions de futur!
JÚLIA, JOSEP LLUÍS, PORQUET; La qüestió és que aquest riu no és natural. El mouen mans i ments humanes i son els únics que tenen un pla premeditat. Mouran les aigües i ens arrosegaran fins on ells els interessi, a no ser que abans de que sigui massa tard, els que encara no s'han estavellat del tot aconsegueixin impedir-ho.
Publica un comentari a l'entrada