Etiquetes

dijous, 25 d’octubre del 2012

DIVERSITAT

 
 
 
 
Fa un parell de dies vaig entrar amb el meu nét a una botiga d'animals domèstics.

 No vaig poder resitir-me a fer unes quantes fotos a aquests exemplars que es movien amb parsimònia per les seves peixeres.

Són fascinants els seus colors i les seves formes i és també fascinant contemplar la capacitat dels essers vius per desenvolupar-se en tan variades condicions ambientals.

7 comentaris:

El porquet ha dit...

Precioses les fotografies! I la capacitat de vida dels organismes vius sorprèn més quan descobreixes que el rang de temperatures en què podem trobar-los a la terra va des dels no sé quants graus sota zero fins a temperatures altíssimes, extremes. Tot un rang de diversitat!

Alba ha dit...

quines fotos més boniques! He descobert casa teva voltant de blog en blog i crec que m'hi quedaré una estoneta!

Carme Rosanas ha dit...

Que macos els peixos de colors... i n'hi ha infinits de diferents!

Ramon ha dit...

PORQUET: Aquesta adaptabilitat fa pensar a molts científics que es poden trobar indeterminades formes de vida a planetes que tenen unes condicions climàtiques molt diferents a les de la Terra.

ALBA: Gràcies Alba. Dir-te que jo també visito de tant en tant els teus dos blocs, que per cert, trobo força interessants. El víncul és el bloc de la Montse (una mica de tot) amb la que m'uneix una "estreta" relació (jeje).

CARME: ... i fetes a dintre d'un comerç mig amagat del "Centre de la Vila", al Poble Nou. No cal doncs, posar-nos el vestit de bus per aconseguir veurel's.

Sara ha dit...

Que imágenes más preciosas,llenas de vida...me voy de tu espacio con esa pizca de color y naturaleza que has atrapado y nos has regalado.
Abrazotedecisivo Ramón

Emili ha dit...

ndsJLa qualitat que més aprecio en els peixos és el silenci. Com bé dius, contemplar-los una estona amb la seva parsimònia i admirant els seus colors i diversitat és fascinant. Però, a més a més, el seu silenci et convida al relaxament i a la reflexió. En definitiva, aconsegueixes uns instants de pau. Ara bé, no s'en ha d'abusar, perquè llavors podria convertir-se en patològic.

Josep Lluís ha dit...

T'han quedat molt bé aquestes fotos, molt encertades. Hom no es cansaria de mirar als peixos, i especialment aquests tropicals.